«No em sento gens commogut per totes les perversions que conté el llibre Les Chants de Maldoror del comte de Lautréamont, i dubto que mai tingués un lloc a la meva biblioteca, però en canvi no m'importaria gens tenir l'edició del 1934 amb els gravats de Dalí.» Així va començar ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, la seva presentació de l'exposició que des d'avui mostra al Castell Gala Dalí de Púbol els gravats que Salvador Dalí va realitzar per a aquest llibre d'artista, que Nadal considera «profundament empordanesos i dalinians» i «amb un realisme perfecte». La Fundació Gala-Salvador Dalí continua així la línia iniciada l'any passat d'exposar obra gràfica provinent del seu fons, per reivindicar aquesta faceta de l'artista.
L'exposició Les Chants de Maldoror, comissariada per l'especialista en obra gràfica Juliette Murphy, consta de 38 peces: els trenta heliogravats –procés fotomecànic calcogràfic en el qual la imatge es traspassa a la planxa– que integren la sèrie, el llibre, tres proves d'estat en aiguafort i quatre dels dibuixos preparatoris d'aquesta edició. Les dues exposicions d'obra gràfica que s'han mostrat a Púbol, Alchimie des philosophes i aquesta, són fruit de la recerca que està portant a terme la fundació, des del 2002, en col·laboració amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tot aquest treball de recerca i difusió vol subratllar la importància que tenia per a Dalí la seva obra gràfica que, segons el gerent de la fundació, Joan Manuel Sevillano, ha estat injustament desacreditada pels nombrosos intents de falsificació que s'han produït arreu del món.
Ahir es va recordar que Dalí va rebre amb molt d'entusiasme l'encàrrec de realitzar aquest llibre d'artista a partir del text originalment escrit el 1869 per Isidore Ducasse, comte de Lautréamont: una obra provocadora que els surrealistes van reivindicar com una obra mestra de la literatura. Dalí va començar a treballar en la sèrie a Portlligat, on va fer els dibuixos preparatoris mentre esperava l'arribada de les planxes de coure que, un cop preparades per l'artista en intenses sessions de treball que s'allargaven de la matinada al vespre, van viatjar a París, on es va estampar l'edició: als tallers de Roger Lacourière per als gravats i als de Philippe Gonin per a la tipografia.
El llibre d'artista va ser publicat per Albert Skira en una edició limitada que va tenir una acollida freda per part dels col·leccionistes de l'època –aquells burgesos als quals pretenien provocar Lautréamont i Dalí, «dos cervells alterats i sobreexcitats», segons Nadal– i ni tan sols es va exhaurir.
Dalí va reinterpretar l'obra de Lautréamont a través del seu propi imaginari i de la «interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva de L'Àngelus de Millet», tal com va escriure en el fullet de l'exposició amb què es va llançar l'edició, a la galeria Quatre Chemins de París. A Les Chants de Maldoror, Dalí hi va fer diverses referències al quadre de Millet, que l'obsessionava en aquella època.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.