«Tot just vaig acabar el llibre em vaig adonar que m'havia tocat la loteria.» Així de contundent –i agraït alhora– es va mostrar Josep Maria Nadal pel fet que Guillem Terribas li hagués encarregat de fer la presentació del llibre d'Antoni Marí Han vingut uns amics (editat per Tusquets), i d'aquesta manera no haver-se demorat en la seva lectura.

Llibre de poesia atípic, i de «pensament dur», Nadal va coincidir amb Terribas que el contingut és «crepuscular», «perquè aporta reflexions que un de jove no es planteja». A partir del relat d'un poeta malalt que és a casa dels avis i convida el lector a visitar-lo, l'autor parla sobre la fragilitat de l'experiència, alhora que descriu la presència viva dels records. Tanmateix, segons Nadal –i posteriorment confirmat pel mateix Marí–, la voluntat final i que vertebra aquest llarg poema que és Han vingut uns amics és intentar descriure «l'inefable», totes aquelles coses que no es poden expressar en paraules; tot allò «que està a l'altre costat del vidre». I és aquí on entra la poesia, l'única via possible per expressar l'innominable.

L'autor va reconèixer que el llibre és «una aproximació a la poesia, i una reflexió del pot fer la poesia». És a dir, una reivindicació del seu poder.