Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?

Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors d'aquest i altres cartells és tractar d'imbècils els possibles lectors. Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot 'Castelló' que el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat de 'Direcció', fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en una paraula netament castellana.

El súmum de la imbecil·litat d'aquesta estratègia podem trobar-lo al Port de Xàbia/ /Puerto de Jávea/, en un indicador situat a prop de la Llotja//Lonja/, que resa: Gasolinera / /Gasolinera/. Magnífic! Tot un monument a l'estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir tranquil·lament 'Gasolinera', mentre que —per contra— els castellans hi llegiran, amb absoluta comoditat: '/Gasolinera/'. I tots contents!

No tinc cap dubte que les autoritat responsables d'aquestes decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pertenen enviar-los un missatge inequívoc: «no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un sol mot de la llengua pròpia d'aquest poble. Ja ens encarregarem nosaltres d'exterminar-la per tal que no us faça cap nosa». Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de bilingüisme. Sona tan bé!