Jaume Vicens Vives tenia «una personalitat magnètica, capaç d'engrescar tothom i de liderar i dirigir la gent en causes comunes», segons Joaquim Nadal. Una capacitat de lideratge que ja tenia de petit: Dolors Condom va rememorar el jove Vicens Vives, alumne de batxillerat que col·leccionava matrícules d'honor i ajudava els seus companys en els estudis, però que també dirigia els seus amics en les lluites de carrer a pedrades que constituïen un dels principals entreteniments del jovent de l'època, amb un atles de tapa dura com a escut providencial.

Ahir, l'institut gironí es va afegir als actes commemoratius de l'Any Jaume Vicens Vives amb una taula rodona d'historiadors que han estat alumnes i/o professors del centre: Joaquim Nadal, Dolors Condom i Enric Mirambell, presentats pel cap del departament d'història, Ernest Martí. L'audiència estava formada pels alumnes de batxillerat, exalumnes i altres persones que han estat vinculades al que va ser durant molts anys l'Institut de Girona, així, en majúscules i sense competència. També hi eren presents l'alcaldessa i el fill gran de l'homenatjat, Pere Vicens Rahola.

Dolors Condom, que va ser catedràtica de llatí durant 20 anys a l'institut i coneix molt bé la seva història, va recordar episodis de joventut de Vicens Vives i la seva amistat amb Jaume Sobrequés, amb qui compartiria la passió per la història. Enric Mirambell va dedicar la seva intervenció al magisteri de Vicens Vives, «un veritable mestre i un gran comunicador que tenia més deixebles que no pas alumnes».

Joaquim Nadal es va referir a Vicens Vives com «un gran mestre capaç de crear escola, un gran historiador i també un gran empresari, que va crear amb el seu cunyat Frederic Rahola l'editorial Teide, l'actual editorial Vicens Vives», subratllant especialment el seu compromís cívic i la seva capacitat per incitar la gent a organitzar-se i actuar pel bé comú.