Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

La creació de sis biblioteques lidera un pla d'equipaments valorat en més de 45 milions

També es preveu la Ciutat de la Música a la Budellera o a Terres Cavades i traslladar el Museu d'Història a la plaça del Rei

La Tabacalera serà el gran complex cultural de Tarragona. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.

Tarragona, la ciutat que aspira a ser capital europea de la cultura l'any 2016, ja té l'esperat pla d'equipaments culturals. Un document que indica què hi ha i què hi hauria d'haver en una ciutat de 140.323 habitants (segons dades del 2009). La mancança principal és, de molt, el servei bibliotecari, que actualment no cobreix les necessitats d'una ciutat d'aquestes característiques i que el nou pla resol amb la creació de sis biblioteques: una gran biblioteca central que se situarà a la Tabacalera i cinc més, de caràcter local, que s'emplaçaran al carrer Fortuny, a la vall de l'Arrabassada i als barris de Campclar, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. En el pla també es preveu la creació de la Ciutat de la Música a la Budellera i el trasllat del Museu d'Història a la plaça del Rei.

L'Ajuntament de Tarragona necessita 45 milions d'euros per desplegar només una part del pla local d'equipaments culturals (PECUT). En aquests 45 milions s'hi inclouen els projectes que la Generalitat també ha inclòs en el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya, que avui mateix aprovarà el govern català, però no s'hi inclou, per exemple, la construcció de la Ciutat de la Música o el trasllat del Museu Nacional Arqueològic a la Tabacalera, una inversió «que serà de tant o més de 45 milions», segons va dir ahir l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

El pla que ahir van presentar a les entitats de la ciutat l'alcalde Ballesteros, la regidora Rosa Rosell i el secretari general de Cultura de la Generalitat, Lluís Noguera, és una declaració d'intencions que ha de servir per superar les mancances de la ciutat en matèria cultural.

I la mancança principal de la ciutat és a hores d'ara la del servei bibliotecari, que està molt per sota del que necessita una ciutat de més de 140.000 habitants. Si actualment només hi ha la Biblioteca Pública de Tarragona (que no és municipal, sinó propietat de l'Estat), una biblioteca pública a Torreforta i una sala de lectura a Sant Pere i Sant Pau, en el pla es preveu doblar el servei i implantar a la ciutat sis centres bibliotecaris: l'actual biblioteca de l'Estat es traslladarà al complex de la Tabacalera i s'ampliarà fins a 5.400 metres quadrats; i a l'edifici que ocupa ara al carrer Fortuny s'hi crearà una petita biblioteca de caràcter local. A més, se'n crearan d'altres de nova planta: una de més de 2.200 metres quadrats a Campclar; i les altres, de 1.310 m², a la Vall de l'Arrabassada, al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau i en un solar a determinar al barri de Sant Salvador. Dels 45 milions d'euros que costa executar el pla d'equipaments, 19,8 han de ser per a la creació d'aquest nou mapa de biblioteques.

Com serà la ciutat cultural del futur? L'Ajuntament de Tarragona planteja com a nucli central un gran complex cultural, el de l'antiga Tabacalera, però també la creació de la Ciutat de la Música i el trasllat del Museu d'Història a la plaça del Rei, a l'edifici que hauria de deixar lliure el Museu Nacional Arqueològic quan es traslladi a la Tabacalera. Aquests són els punts bàsics del pla, que ha elaborat l'empresa Artimetria i ha coordinat la regidoria de Patrimoni.

El gran complex de la Tabacalera.

A banda del ja anunciat trasllat del Museu Arqueològic a l'edifici noble de l'antiga fàbrica de tabacs (de 34.000 metres quadrats) i de la creació d'una façana verda, amb auditori inclòs, ja s'ha concretat l'ús que es donarà als sis magatzems que estan situats a la part posterior d'aquest complex urbanístic, que té una superfície total de 60.000 metres quadrats. En un dels mòduls d'emmagatzematge s'hi situarà la seu de l'Associació de Músics de Tarragona i, a les plantes superiors, l'organisme Tarragona Impulsa. El segon magatzem albergarà l'Arxiu Històric Municipal i el Centre de la Imatge. Els magatzems 3 i 4 seran per a la gran biblioteca central. El mòdul número 5 es destinarà al Centre de Normalització Lingüística i a l'oficina d'emancipació juvenil de la Generalitat. I, finalment, al magatzem número 6 s'hi situarà el Centre de Creació i Pensament Contemporanis. Cadascun dels sis magatzems té una superfície de 2.800 m².

Museus.

Una de les novetats és la proposta de traslladar el Museu d'Història de Tarragona, que actualment té les oficines a la Casa Castellarnau, a l'edifici de la plaça del Rei que quedarà lliure quan es traslladi el Museu Nacional Arqueològic (MNAT) a la Tabacalera. Aquest museu, a més, s'inscriurà en el registre de Museus de la Generalitat, del qual ara no forma part. També es preveu la creació de l'Arxiu Jujol (dedicat a l'arquitecte Josep Maria Jujol) al pis de sobre del Teatre Metropol; el Centre de Catalogació i Classificació de Materials Arqueològics, i un servei d'atenció als museus del Camp de Tarragona, tots dos també a la Tabacalera.

Equipaments escènics i musicals.

Als espais ja existents s'hi afegeixen alguns projectes nous: la creació de la Ciutat de la Música (que inclourà un auditori i el trasllat del conservatori i de l'escola de música, entre d'altres), i que probablement se situarà a la zona de la Budellera (a l'actual entorn del camp del Nàstic), però no es descarta construir-la a Terres Cavades: «Depèn del desenvolupament dels plans parcials de les dues zones», va dir la regidora Rosa Rosell. També es projecta la construcció de dos nous auditoris a la Tabacalera (un dels quals se situarà a la seu de l'Associació de Músics); un projecte de millora del Teatre Auditori del Camp de Mart, en què es preveu la construcció d'un edifici de nova planta amb sales d'assaig per als grups; la rehabilitació del teatre de la Universitat Laboral, que té 800 localitats; i, finalment, la «inauguració immediata» del Teatre Tarragona, que en aquests moments s'està construint a la rambla Nova. La inauguració es preveu per a final d'aquest any «o principi del 2011». La inversió prevista en equipaments escenicomusicals és de 10,8 milions. D'altra banda, en el pla es recomana la creació d'un «ens de gestió específic amb personalitat jurídica pròpia», que prengui com a referència, per exemple, Granollers Escena SL, la societat municipal que gestiona el Teatre Auditori de Granollers.

Arts visuals.

Es reconeix l'existència d'una oferta d'exposicions promoguda per fundacions diverses, però, ateses les «mancances» en els apartats de creació i de producció», es fixa la construcció del Centre de Creació i Pensament Contemporanis, a la Tabacalera.

Arxius.

L'Arxiu Històric Municipal es traslladarà a la Tabacalera. A més, la Biblioteca Hemeroteca Municipal, que és a l'antic ajuntament, ampliarà les dependències un cop el Patronat de Turisme abandoni aquest espai del carrer Major per situar-se a l'edifici del Banc d'Espanya, a la rambla Nova. A més, l'espai destinat a exposicions de l'antic ajuntament també es reconvertirà en sales de consulta de la biblioteca hemeroteca.

Centres culturals.

En el pla es recomana reordenar els centres cívics existents «i que tinguin més usos culturals», segons Rosa Rossell. Per això es crearà una xarxa, que tindrà el punt neuràlgic al centre cultural El Pallol, a la Part Alta (que inclou la rehabilitació de Ca l'Agapito i l'Antic Beateri) i que s'articularà amb els centres cívics de Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Torreforta.

Altres equipaments.

Es preveu la creació d'una Casa de les Lletres a la Cooperativa Obrera Tarraconense, que aplegui «totes les entitats que desenvolupen la seva activitat al voltant de les lletres i la literatura».

Hàbits de consum

El 61,3% de la població diu haver llegit algun llibre en els darrers 12 mesos.

El pla d'equipaments culturals inclou el resultat d'una enquesta d'hàbits culturals feta a Tarragona segons la qual el 61,3% de la població diu haver llegit algun llibre (excloent els de text i els manuals d'estudi) en els darrers 12 mesos. També s'apunta que el 26,3% dels tarragonins ha anat a alguna biblioteca de la ciutat. Pel que fa a la formació, als barris de Sant Salvador i Bonavista es registra el percentatge més alt d'analfabets (11,5% i 10,6%, respectivament) i a la urbanització de Llevant i Nou Eixample Nord es troba el percentatge més alt d'universitaris.

Els punts febles

La diagnosi de la situació actual que inclou el pla determina una sèrie de punts forts i punts febles de la ciutat. Per exemple, al costat de l'elevat nombre d'usuaris de les biblioteques, es detecta «una situació molt deficitària pel que fa a l'oferta de lectura pública». Altres punts febles de la ciutat són la «manca d'especialització dels museus»; que cap dels equipaments escènics i musicals públics actuals «no estan dissenyats i concebuts per a la música», i que el Teatre Metropol disposa d'una infraestructura «insuficient» per al desenvolupament d'activitats escèniques i musicals i que té una capacitat que és limitada.

Per a quan?

Quan serà una realitat el que ara és una declaració d'intencions? La regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, diu que ara comença el procés de recerca d'ajuts per finançar els projectes que marca el pla, però confia que «un 70% o un 80% dels projectes estiguin executats el 2016», l'any en què Tarragona aspira a ser capital europea de la cultura. El pla permetrà que la ciutat «estigui en millors condicions per aconseguir la capitalitat», va afegir l'alcalde, que creu que «és tan important el camí com l'objectiu final» i que, si la ciutat no obté la designació de capital, s'haurà aconseguit «tenir una ciutat endreçada i potent des del punt de vista cultural».

Ballesteros: «Estem molt lluny dels estàndards»

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va destacar ahir que el pla d'equipaments, que fa una diagnosi de la situació actual i de les necessitats per al futur, mostra «tal com som des del punt de vista dels usos, la pràctica i les necessitats d'inversió». I, segons es desprèn d'aquest informe: «estem molt lluny del que són els estàndards, sobretot pel que fa a les biblioteques». Ballesteros va afegir: «Durant dues dècades, mentre altres ciutats han anat avançant, Tarragona no ho ha fet. Ara hem de fer un esforç que és molt gran perquè fins ara no s'havia fet.» A partir d'ara, però, el pla d'equipaments culturals «posa el negre sobre el blanc, i ha de ser el full de ruta dels equipaments culturals, i volem que sigui el full de ruta al marge de quin sigui el govern que hi hagi a la Generalitat o a l'Ajuntament». «No podem demanar que en dos mesos estigui tot fet, però les ciutats que planifiquen el seu futur acaben tenint aquest futur», va afegir.

Darrera actualització ( Dilluns, 13 de setembre del 2010 21:21 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook