El 29 de setembre, Miguel Bosé presentarà «Cardio» al Palau Sant Jordi de Barcelona. Serà tot un espectacle al nivell d'una de les poques estrelles sempre brillants del pop espanyol, que en plena maduresa pot combinar l'escenari, la passarel·la i els pòdiums d'opinió i denúncia més seriosos
Com funciona el seu Cardio?
–«Amb molt de ritme i les pulsacions accelerades.»
–Continuant el joc: és un disc fet amb el cor?
–«Tot plegat ve de la cançó Cardio, que en realitat no té res a veure amb el cor, sinó més aviat amb el llenguatge. I vaig titular el disc així perquè m'agradava la paraula.»
–Després del parèntesi de Papito, aquest disc em recorda el seu Sereno del 2001. Ho veu així?
–«No, ni de bon tros. Jo no faig dos projectes iguals, no em repeteixo mai. Sereno és un disc que vaig gravar a casa meva, amb totes les habitacions plenes de cables. És l'únic disc en què parlo de tot en primera persona i sento que em vaig trair.»
–I Cardio?
–«Aquest l'hem gravat en uns estudis de Madrid. Crec que la personalitat de Cardio s'integra molt bé dins del meu arbre genealògic.»
–En aquest disc, ha estat una peça molt important Nicolás Sorín (Buenos Aires, 1979) com a músic i coproductor. Un nou fitxatge?
–«Ja havíem treballat junts en un parell de projectes i ens complementem extraordinàriament bé.»
–Qui completa el seu equip?
–«Amb Nicolás he fet les cançons, però també consta com a coproductor Pepo Scherman: ell és qui coneix més bé la meva veu i, a més, domina tant l'electrònica com el món acústic. També és una peça molt important Mikel Irazoki, baixista del meu grup i un geni de les programacions.»
–L'obsessiona assolir el so ideal?
–«El so no m'obsessiona, però em fascina. Per a molts el procés tècnic podria resultar enormement avorrit, però en canvi jo trobo apassionants les propostes tecnològiques que et permeten personalitzar el teu segell, el teu so. Crec que Bosé és més identificable per la producció sonora dels discos que no pas per un estil. Ho notes de seguida: això sona a Bosé.»
–Parlant de Bosé... a la portada ja no hi surt el Miguel. No cal?
–«Ja ho he fet en altres discos, com ara XXX (1987). Obvio el Miguel perquè el cognom és una drecera i, al mateix temps, un retrat més precís.»
–I què li sembla que ara molts el coneguin com Papito?
–«Ho trobo molt bé: Papito em pertany al cent per cent i ja és propietat també de la gent.»
–Però no em dirà que el gran èxit de Papito no va ser una pressió afegida quan va gravar Cardio.
–«No, no va haver-hi cap pressió ni cap necessitat de reinventar-se, perquè quan començo un disc sempre parteixo de zero i m'oblido de tota la resta. Mai no sé què passarà. Només sé que allò que faci de nou no s'assemblarà a res que hagi fet abans.»
–És tot un mutant, com Bowie.
–«I molta altra gent. És qüestió de caràcter. També hi ha altra gent que defineix la seva identitat artística per mantenir-se fidel a un so en concret.»
–Com aconsegueix fer les postures inversemblants de les fotos d'aquest disc?
–«Jo ja vaig néixer amb articulacions molt llargues i músculs molt flexibles, i a sobre hi has d'afegir 30 anys de ball. Per tant, les postures no tenen mèrit: no em costa gens fer-les.»
–I aquesta portada tan de Vogue?
–«Totes les imatges del disc estan basades en el món de les editorials de moda, de revistes com ara Harper's Bazaar i Vogue. Un cop gravat el disc, vaig escoltar les dotze cançons i cadascuna m'inspirava un personatge diferent, que jo m'imaginava desfilant per una passarel·la. Així que vaig plantejar dissenyar el llibret del disc com un gran reportatge de moda, aprofitant també que ara tinc tres talles menys que a Papito.»
–Com ha encaixat les crítiques per haver actuat a l'Havana?
–«Obama ha obert una porta perquè s'acabi l'embargament de Cuba, però això provoca llagues en part de l'exili cubà més poderós. A partir d'aquí, qualsevol cosa que es parli sobre Cuba és molt visceral i passional. A més, quan es tracta de personatges com Juanes i jo, s'inventen les històries més truculentes per aconseguir un titular contundent. Però nosaltres continuarem amb Paz sin Fronteras, oferint concerts gratuïts en llocs calents i valents, perquè estem farts de conflictes i volem que viure en pau sigui considerat un dret natural per a l'home.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.