«Lluís Llach em va dir que no tingués pressa, que continués, que no em desinflés, i que tot això no li diu a tothom.» A més del reconeixement del premi Martí i Pol, promogut per Llach, el cantant de Verges li va transmetre al figuerenc la seva confiança en el seu projecte amb aquestes paraules encoratjadores. Provinent del rock i de bandes com ara Zulo i Àspid, Joanjo Bosk va debutar en solitari amb Después de todo, però on ha descobert la seva autèntica vocació ha estat en aquest últim treball, En el temple del vent, en el qual ha adaptat poemes de Carme Guasch, Josep Pla, Josep Palau i Fabre, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume i Montserrat Vayreda. «El concert de l'Auditori estarà centrat en aquest últim disc. També cantaré algun tema de Después de todo, però ara no m'interessa gaire parlar de mi, i aquell primer disc era molt confessional i autobiogràfic. També cantaré La fàbrica de Martí i Pol, que va aparèixer en el disc de Zulo i és el nexe d'unió entre els meus inicis i En el temple del vent. I també faré un parell de versions: Pequeño vals vienés, de García Lorca, que han cantat Enrique Morente o Adam Cohen, i El jorn dels miserables, de Lluís Llach, portada al terreny del blues.» El cantant es reserva també alguna sorpresa per al concert de demà, que forma part del cicle Càpsula. Bosk (veu i harmònica) hi actuarà acompanyat per Ignasi Bosch (guitarra), Santi Escura (piano), Pere Martínez (contrabaix) i Àngel Abad (bateria i percussió). «En aquest disc, no he volgut donar una visió de postal de l'Empordà: són més aviat paisatges interiors de poetes que han estat vinculats a aquesta terra», explica Bosk, que amb Miquel Cobos ha preparat una escenografia on fins i tot hi ha oliveres naturals i «purificadores». I el següent projecte? «Jo crec que continuaré per aquest camí. El meu repte pendent és compondre lletres meves en català».