El poeta i home de cultura Joan Mercader diu que Xavier Carbonell coneix Manhattan com si fos casa seva i que els seus quadres fan seu tot el cosmopolitisme d'aquest «monstre indocumentat» que es diu Nova York. Això ho va afirmar durant la presentació del llibre que du el nom d'aquesta part de la ciutat nord-americana, en què es recull tota l'obra pictòrica que l'artista olotí li ha dedicat. El crític d'art novaiorquès Hugh Dugan afirma de Carbonell, a qui qualifica de mestre, que mostra la seva visió personal de Nova York, de la seva Nova York, a través del color i del seu traç. Que mostra l'expressió personal de la seva connexió amb l'esperit de Nova York.

I és que la relació de Carbonell amb la ciutat dels gratacels ve de lluny, és una vertadera història d'amor. La fascinació de l'artista per aquesta ciutat és el que es plasma als seus quadres de temàtica novaiorquesa. Es pot dir que Xavier Carbonell amb aquesta relació ha contribuït a internacionalitzar la pintura olotina i, a la vegada, la ciutat de Nova York ha difós una de les moltes cares que té cap al món a través de la seva pinzellada. El favor, doncs, és mutu, l'estimació i l'admiració són recíproques.

Carbonell aterrava per primera vegada a Nova York amb vint anys menys a l'esquena i des d'aleshores hi ha retornat diverses vegades, per pintar i per exposar. Fins a tres cops ha omplert les sales de la Jadite Gallery. El resultat d'aquesta relació són cent trenta olis d'una bellesa extraordinària.

Només cal parar atenció a algun dels títols dels seus quadres dedicats a la ciutat per veure la profunditat, la intimitat de la relació de l'artista amb la ciutat. Soho, Walk, The New York Times, Brooklyn Bridge, Central Park, Trump Tower, Battery Park City, Lower Manhattan, etc... I sobretot qualsevol petit dubte que hi pugui haver respecte a això s'esvaeix contemplant els 130 quadres de temàtica novaiorquesa. Des dels fragments de gratacels de New York II del 90 fins a una vista de l'Empire State de l'oli 7:PM del 2009. Coincidint amb els quadres que exposa a la Jadite Gallery i amb l'edició del llibre per part d'aquesta galeria, amb textos de crítics nord-americans però imprès a Gràfiques Alzamora, Carbonell ha fet un tomb al seu estil a l'hora de plasmar la ciutat. «Els espais són més oberts, hi ha més tros de cel i contrasta més amb els edificis, tot és més eteri», diu ell mateix. Sigui com sigui i en paraules de Mercader: «Aquesta catedral de l'art ha obert de bat a bat les portes a l'artista.»