Un acte de complicitat entre La Mercè i La Planeta, més poc habitual del que hauria de ser en el marc del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris (SMTA), ha permès que avui i dissabte sigui possible rebre a Girona la companyia valenciana El Pont Flotant, i que el públic gironí pugui comprovar si las puixança d'aquesta companyia, que ha aconseguit en els dos espectacles que presentarà a la ciutat, una unanimitat absoluta en la crítica, que n'ha fet grans lloances, és fonamentada. Les referències són excel·lents i assenyalen que val la pena acudir a les sales per veure aquesta companyia entestada a aconseguir una veu pròpia.

Pau Pons, actriu i membre de la companyia, explica d'on sorgeixen els seus muntatges: «De la necessitat d'explicar-nos, d'explicar coses de nosaltres mateixos.» El procés de creació del grup parteix de la pròpia experiència i, sobre aquest material, des de l'anècdota passen a la categoria, a la universalització, de manera que tot el públic pugui sentir-se identificat en un moment o altre amb el que passa a escena. A Com a pedres, muntatge que van estrenar el 2006 i que va ser nominat en la categoria de millor espectacle revelació als premis Max de teatre (2007), els membres de la companyia van fer una immersió en el seu passat, en la seva infància, per parlar-ne des del punt de vista més emocional, refusant una pretesa intel·lectualitat, sense escanyar la reflexió. Pons explica que Com a pedres va néixer: «Sense pretensions; no en teníem ni de lluny, perquè va néixer de la necessitat i perquè ens agradava.» Un fet que, diu Pons, van haver de recordar a l'hora d'afrontar el següent muntatge, Exercicis d'amor, després de l'inesperat i rotund èxit de la peça anterior: «Vam pensar que havíem de ser fidels a la filosofia i a la manera de ser de la companyia si volíem no perdre el nord, de manera que vam tornar als orígens, a la investigació, jugant amb la línia que separa la realitat de la ficció; és per això que necessitem força temps per assajar.» A Com a pedres, tres personatges que arriben a la trentena fan una regressió a la seva infància i construeixen personatges a partir d'ells mateixos i la seva relació amb el temps. Aquest darrer element és fonamental, ja que l'espectacle versa sobre el pas del temps i la memòria, que mescla realitat i ficció, i que juga amb el temps real, el temps de la memòria i el de la pròpia representació. Això darrer convida a pensar que la quarta paret és sobrera. Jesús Muñoz, Joan Collado i la mateixa Pau Pons són coautors i intèrprets de l'obra, que conté col·laboracions molt especials, força inaudites, que li atorguen un plus emocional força interessant. La il·luminació ha anat a càrrec d'Àlex Cantó, que és coautor i intèrpret d'Exercicis d'amor.