«L'Antàrtida és un paisatge en moviment, no roman res més enllà de l'instant. Cada segon té el valor del present. Apareix i desapareix abans que puguis recordar-lo.» Captar, capturar i retenir els temps de canvi del continent blanc és la raó de ser del projecte que Masó va concebre i va fer créixer en l'expedició, els mesos de febrer i març del 2006, a la base argentina de la badia Esperanza, amb la indispensable col·laboració de l'ecòloga marina Mercedes Masó, que és qui li va fer la invitació. I és que si no és de la mà d'un científic, ningú no pot accedir a l'Antàrtida.

Masó estava preparada per viure una experiència «brutal», però les seves il·lusions es van quedar curtes quan es va trobar al bell mig d'una naturalesa desfermada i desbocada. «Tenia davant seu un excés de bellesa», emfasitza la comissària, Alicia Chillida. Van ser unes vivències extraordinàries i irrepetibles, que han colonitzat l'exposició Antàrtida. Temps de canvi (fins al 27 de juny).

Cultura artística i cultura científica viuen un idil·li en un projecte que parteix de la mirada d'una artista que sempre ha tingut un ull ficat en la ciència. A l'Antàrtida, Masó necessitava els científics per trobar una explicació raonada a tot allò que els seus ulls i les seves càmeres de fotografia i de vídeo copsaven meravellats. «Que no hi ha colors a l'Antàrtida? N'hi ha molts i brillen! Són colors al·lucinants, de gammes delicades però que perceps amb tot el seu vigor. Veus el gel de color blau, allà és negre, ben negre, i més enllà és vermell. Per què passa això?! Doncs, l'explicació científica és perquè a l'Antàrtida l'ambient és sec, no hi ha humitat perquè no hi plou; hi plou menys que al desert.»

Les peces que exposa a l'Arts Santa Mònica anhelen activar el mateix efecte i inquietud en l'espectador: volen alterar o desconcertar la percepció. Per exemple, hi ha un vídeo que posa a prova la capacitat de l'espectador per detectar els subtils canvis que modelen, segon a segon, el paisatge en moviment que és l'Antàrtida: com es mou el gel, com apareix i desapareix la boira... Els canvis són imperceptibles a l'instant, però del tot impactants d'un dia per l'altre, com recull una sèrie de fotos que Masó va fer en quatre jornades.

Estirant del mateix fil d'art i ciència, Masó presenta un treball d'investigació a partir de l'observació al microscopi de diatomees –la vegetació que habita al gel–. Sense perdre l'esperit multidisciplinari, joves de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya han creat amb alta tecnologia ginys arquitectònics amb la forma exacta dels diatomees.