És evident que la voluntat de The opera show és donar una alternativa populista al gènere líric. Per atansar les àries més conegudes de compositors com Puccini, Verdi, Rossini i Mozart presenten un espectacle en què el vestuari, la il·luminació i també l'adaptació musical revolucionen la partitura clàssica. Sebastian disposa d'una orquestra de vuit músics, cinc ballarins i nou cantants d'òpera per oferir un espectacle efectista.

L'obra es divideix en tres actes i no té una línia argumental definida. En el primer acte, tractat com si fos un somni, els personatges apareixen amb un imponent maquillatge. Musicalment és la lectura més clàssica. El segon acte representa l'interior d'un pis de Madrid, al final de la Guerra Civil. Els personatges accediran a l'òpera gràcies a la ràdio i al gramòfon, «serà un element que els donarà esperança», apunta el director. El tercer acte és una exploració futurista. Els cantants d'òpera canten amplificats per fer-se sentir amb una orquestra electrificada. El vestuari es tenyeix de negre i costures cenyides, una estètica que pot recordar els vídeos de l'MTV. La dansa, que en el primer acte es deu a una coreografia molt simple, es radicalitza en el tercer acte. Un violí, per exemple, manté un interessant diàleg amb un ballarí de claqué seguint les notes de La flauta màgica, de Mozart.

The opera show arriba a Barcelona després de triomfar al Regne Unit, on s'ha estrenat, i té gira als Estats Units, Escandinàvia, Lisboa i Milà. Toni Albà i Jordi Puntí van fer, una revisió de l'òpera, amb cantants professionals al Condal, el 2006: Hop! era en què s'ironitzava sobre el gènere líric, partint de les estructures del gag amb un resultat notable.