Don Juan és vell, està esgotat per una vida d'excessos i es retira a un convent franciscà situat a Catalunya, en espera que el fat es compleixi, en espera de l'arribada de l'única dama que no ha aconseguit conquerir. Al monestir coneix Jacob, un jove frare que en tindrà cura i que passarà del temor a l'admiració respecte del peculiar l'hoste. També hi ha el pare Lluís, el prior, amb un passat secret, força proper al de Don Juan. Miquel Gallardo i Paco Bernal, a partir de textos de Zorrilla, Molière, Tirso de Molina i Josep Palau i Fabre, van trigar dos anys i mig a portar Don Juan, un personatge que acostuma a morir en la flor de la vida a conseqüència de les seves peripècies, a una vellesa torturada en la qual s'haurà d'enfrontar al seu passat tèrbol, a les dones que va seduir i enganyar i als espectres de les morts que va deixar darrere seu. Gallardo explica que aquest procés d'envelliment i la nova perspectiva que això aportava al personatge és el que el va interessar: «Un home emprenyat amb la mort, que li ha donat l'esquena», explica l'actor.

Pel que fa a la tècnica, al llenguatge, Miquel Gallardo, virtuós en la manipulació d'objectes –va ser cofundador i director de la companyia Tàbola Rassa, que va dur a Girona fa uns anys una joia com L'avar, de Molière, fet amb aixetes–, explica que el seu referent ha estat l'holandès Neville Tranter (Stuffed Puppet), qui també treballa amb titelles de mida natural: «La diferència és que, en el seu cas, el manipulador es manté en un segon terme. Nosaltres fem un pas endavant.» De manera que el manipulador, a més de donar vida als tres titelles, incloent-hi sorpresa, també construeix un personatge. «Tots amb les mateixes regles –diu– a la mateixa altura, i la veritat és que noto que estem creixent molt.»

Dels textos en què s'han basat per fer la dramatúrgia, Gallardo explica: «El romanticisme de Zorrilla és molt interessant; de Molière m'agrada que aporta la ironia i la hipocresia, i de Palau i Fabre és el monòleg final de l'espectacle.» L'actor diu que a Catalunya fa l'obra bilingüe –a fora, en castellà– i n'explica els motius: «El Don Juan és un personatge d'origen andalús i hi havia textos que eren intraduïbles perquè ja són referents, mentre que els frares parlen català entre ells. Aquesta dissociació del llenguatge també permet marcar el personatge i crec que és una bona eina per al públic.» Gallardo, a més de manipular els titelles interactua, i els fa interactuar, amb projeccions audiovisuals: «La presència de les dones en aquesta obra és fonamental i amb les projeccions hem salvat les limitacions lògiques que provoquen el fet que jo estigui sol a escena.» Gallardo ha comptat per fer les gravacions amb les actrius Íngrid Domingo, Annabel Totusaus, Màrcia Cisteró, María Castillo (que també és la directora), Dolça Cos i Laura Barba. La construcció dels titelles de l'espectacle és de l'excel·lent titellaire maresmenc Martí Doy.