Mariano Álvarez de Castro va morir el 21 de gener del 1810 a les quadres del castell de Sant Ferran de Figueres, lloc on havia estat empresonat per les autoritats franceses en espera de ser jutjat per alta traïció al rei Josep Bonaparte. Encara avui dia els historiadors no es posen d'acord de quina va ser la causa de la mort del qui va ser un dels generals més coneguts de la Guerra del Francès (1808-1814). Que si torturat pels francesos, que si enverinat piadosament per un dels seus captadors, que si foren les ferides de guerra o simplement perquè ja va arribar molt malalt a la fortalesa empordanesa... Llegenda o realitat, el cas és que la mateixa figura del cèlebre militar ha estat sovint glorificada i mitificada per bona part de la historiografia espanyola, sobretot arran de la seva actuació en la defensa de Girona durant el llarg setge del 1809 de què va ser objecte davant les forces napoleòniques. «Desmitificar-lo i, sobretot, enquadrar la seva figura en el seu context històric (el Segle de les Llums)» és la voluntat manifesta de Germán Segura, comissari de l'exposició Álvarez de Castro i el seu temps (1749-1810), que s'inaugurarà divendres vinent al castell de Sant Ferran de Figueres.

Dos llenços monumentals provinents del Museu del Prado restaurats per a l'ocasió (El gran dia de Girona i El cadàver d'Álvarez de Castro); llibres i documents de la biblioteca de Peralada; miniatures de soldats de plom i maquetes cedides pel Baluard; peces del Museu de Montjuïc de Barcelona; així com altres objectes museístics provinents de museus d'arreu de l'Estat (entre ells el Museu d'Història de la Ciutat de Girona) conformen el gros d'aquesta exposició que ha estat organitzada conjuntament pel consorci del castell de Sant Ferran i el Ministeri de Defensa.