Berenice («un nom que m'evoca moltes coses, entre les quals un relat d'Allan Poe que vaig llegir fa molts anys», diu la contrabaixista) és el nom del quart disc d'una de les grans atraccions del jazz d'ara a Catalunya i també d'Europa, on la banda va actuar sovint durant el 2009: el Giulia Valle Group, al qual l'entrada en escena del saxofonista Gorka Benítez i el pianista –de 22 anys– Marco Mezquida ha atorgat noves dimensions. «L'essència és la mateixa i, per tant, entenc aquesta nova formació com una continuació de l'anterior [en la qual militaven Sergi Sirvent i Miguel Villar]. En qualsevol cas, amb aquesta nova banda he pres les decisions més ponderades de la meva vida», assegura Valle, qui s'atreveix a obrir el disc amb un tango (Argentina) i a compartir amb Dave Bianchi un excel·lent treball de postproducció. «La música m'agrada guisar-la i cuinar-la –reconeix–. Tinc esperit de productora, i és una vegada els temes han estat enregistrats que em poso a esbrinar si n'hi ha que necessiten un so més comprimit o si cal escurçar els solos.»

Valle, avui, igual que el saxofonista del grup, Martí Serra, s'unirà també al recital de Five in Orbit, que presenten Freaks, el seu segon disc. «La secció rítmica és nova, amb la qual cosa el grup ha incorporat colors diferents –diu el trombonista Ramon Fossati, representant català del quintet–. Ens calia que els dos nous músics es moguessin bé per diferents llenguatges del jazz, ja que aquesta transversalitat és el que ens caracteritza. Entre els músics als quals ens comparen hi ha Charles Mingus, Duke Ellington i Roland Kirk, gent que ho feia tot a la seva manera». Entre els temes de Freaks, n'hi ha que formaran part de la banda sonora d'un documental d'Isabel Coixet sobre la mar d'Aral. «Va ser una carambola –admeten–. El fotògraf de la nostra portada [Jordi Azategui] treballa amb ella, li va passar el disc i, gairebé automàticament, Coixet va dir que li encantava.»