Rabosa o guineu? Espill o mirall? Granera o escombra? Roig o vermell? Donar una resposta a aquestes i altres preguntes semblants, i orientar sobre quines paraules haurien d'usar els parlants de l'Ebre i del Maestrat. Això és el que ha pretès el lingüista Joan Beltran, qui ahir va presentar a la biblioteca de Tortosa l'obra en dos volums Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal, que ha editat Onada Edicions. Una obra que pretén orientar els usos formals de la llengua catalana en unes comarques que, també des del punt de vista del lèxic, vertebren els territoris del domini lingüístic.
«Això no és un diccionari del tortosí ni una obra dialectològica, sinó un vocabulari que recull una sèrie de mots que es projecten al conjunt del domini lingüístic», va remarcar ahir al vespre l'editor Miquel Àngel Pradilla, el director científic de la benicarlanda Onada Edicions. Pradilla va ser l'encarregat de presentar el Vocabulari de cruïlla que ha escrit l'estudiós Joan Beltran, i que ha convertit unes 3.000 fitxes sobre el lèxic propi de l'Ebre i del Maestrat (amb paraules ja recollides fa més de 25 anys) en una obra «magnífica i extraordinària» de gairebé 900 pàgines. «Si un mot no hi apareix això no vol dir que no es puga utilitzar, ja que el vocabulari no pot ser la presó de les paraules», va precisar. Segons Pradilla, l'obra de Beltran és una «orientació per a la presa de decisions», i «una successió de càpsules lèxiques que són veritables articles, i que s'han de llegir amb moltíssima atenció».
En aquest sentit, hi ha paraules que la gent de l'Ebre i del Maestrat sovint han deixat d'utilitzar a causa d'una estandardització mal entesa del model de llengua. Però també cal tenir en compte que gairebé quatre de cada cinc paraules del Vocabulari de cruïlla estan acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). «Simplement, les hem deixades d'utilitzar perquè el model de llengua ens en fa usar unes altres», va advertir Pradilla, qui va assenyalar que l'obra de Joan Beltran contribuirà a posar en valor el corpus lèxic del català que es parla a les comarques centrals dels Països Catalans. «Hem de començar a assumir aquesta centralitat de forma desacomplexada, tant des del punt de vista cultural com econòmic», va afegir-hi l'editor.
Amb tot, en el Vocabulari de cruïlla també hi ha paraules del territori, com bambar o assucar, que no són normatives. Beltran va destacar especialment el cas del mot escorxeria, ja que en tortosí un escorxador no és el lloc, sinó la persona que mata els animals. Una paraula, però, que molts tortosins havien perdut per la influència del castellà matadero, a causa del cartell de l'edifici.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.