Va dir Joanjo Bosk que no està gaire acostumat a aquest tipus de concerts: amb la gent asseguda, callada i atenta, preparada per degustar versos musicats. És cert que ve d'una altra escena –el rock dur de Zulo i l'encara més dur d'Àspid–, però també ho és que el cantant figuerenc ja porta força temps buscant noves vies, com ho demostra el seu treball sobre la Nova Cançó amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i, ara, aquest excel·lent disc basat en la poesia de diversos autors empordanesos de naixement o vocació, En el temple del vent, que va presentar divendres a Girona. Bosk és un cantant intuïtiu i molt expressiu, i un degustador de poesia format «als ateneus llibertaris i les cases ocupades, no a la universitat». Té un segell propi i una ment oberta: canta els poemes de Carme Guasch, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Montserrat Vayreda («Moltes dones: no ha estat premeditat», va aclarir), Palau i Fabre o Josep Pla, però també els de García Lorca, en castellà, com altres dos temes de la seva pròpia collita. I en el capítol de versions, tria Llach i Serrat (el final Me'n vaig a peu) però també Umpah-Pah (Blues per Nadal). Una sòlida banda acaba de completar el prodigi: hora i mitja de música vitalista i transcendent, amb regust de terra i de mar, de blues i de jazz, amb denominació d'origen i vocació universal.