El professor i historiador montblanquí Josep Recasens, autor de nombroses publicacions i estudis sobre les conseqüències de la repressió franquista a les comarques tarragonines, ha publicat un altre volum sobre la història de la Conca. El llibre El daltabaix a la Conca de Barberà de 1936 a 1945 editat per Ramon Requesens, s'estructura en dues parts. En la primera, l'autor sintetitza l'actuació dels comitès antifeixistes i, en la segona, fa un anàlisis del que va significar la repressió econòmica.
La primera part d'aquest llibre sobre la repressió franquista, de Josep Recasens, El daltabaix a la Conca de Barberà, de 1936 a 1945, comprèn des de la formació antifeixista de la Conca fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'autor sintetitza l'actuació dels comitès antifeixistes en la confiscació dels béns immobles i comptes bancaris dels propietaris, industrials i eclesiàstics, considerats feixistes, és a dir, d'ideologia conservadora. També fa referència a la formació dels Tribunals Populars que entre 1936 i 1937 van processar 53 persones de la Conca de Barberà per desafecció a la República, a més de privar-los de llibertat. La violència revolucionària va comportar l'assassinat de 151 persones a la comarca, de les quals 121 eren seglars i 30 clergues i que es recullen en una sèrie de documents escrits per «donar un retoc final a tot el que va significar un número de represaliats d'un bàndol i de l'altre» segons esmenta l'autor.
Amb la victòria del franquisme, el 1939 s'inicià la persecució contra els republicans i a la Conca es van empresonar 696 persones, de les quals 126 foren afusellades. Tots dos períodes s'han treballat àmpliament pel mateix autor, Andreu Mayayo, Josep M. Carreras, Salvador Palau, Àngel Bergadà, Lluís Climent i Josep M. Solé, entre d'altres.
La repressió silenciosa
La segona part tracta de la repressió econòmica també denominada «silenciosa», que va recaure sobre una sèrie de famílies, qualificades de republicanes, que havien de pagar part del que havia costat la guerra amb l'embargament de béns, i que estava articulada a través del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Tarragona (1939-1945). El fons documental es conserva a l'AHT, d'on Recasens buida 205 expedients vinculats a la comarca, gairebé tots referits a homes, menys 5, a dones. D'aquests, 113 es declaren insolvents econòmicament, 2 foren indultats i, solament 13, multats. Una dada interessant que aporta la font és la dels exiliats, en un total de 92 individus, dels quals 30 tornaran a Catalunya gràcies a l'indult del 1946. En l'apèndix, s'hi reprodueix la fitxa dels encausats ordenats per poblacions, hi consten els noms i cognoms, l'edat, l'estat civil, l'esposa, els pares, els fills, la residència, els càrrecs oficials que van tenir i la valoració dels béns per part de pèrits i autoritats. A més, s'hi resumeixen els informes de l'alcalde, rector, Guàrdia Civil, cap local de la Falange, l'ideari i militància política i els avaladors que declaren a favor d'ell. Finalment, la data de resolució i el número de la signatura topogràfica. Aquestes relacions onomàstiques són la part més interessant del llibre, ja que ocupen més de la meitat del volum (pàgines 67-196) que esdevenen una mena de diccionari de la repressió franquista a la Conca, que es complementa amb l'estudi que Recasens va fer l'any 2000 a partir dels expedients del centre penitenciari de Tarragona (1939-1945).
