El bany de masses que es van regalar el juny de l'any passat a la plaça Catalunya de la seva ciutat, Cornellà de Llobregat, podia fer pensar en un enèsim ajornament de la fi del grup. Els problemes de salut que sempre han castigat la banda (en aquest cas, al bateria Raf Pulido) i la seva mateixa naturalesa («ja vam néixer cadàvers», sentenciava ahir el cantant Morfi Grey), però, faran que la compareixença de La Banda Trapera del Río dijous a l'envelat Rambleros de Barcelona, per a la qual gairebé ja no queden entrades, no sigui únicament l'últim capítol del seu retorn als escenaris sinó, també, «l'última actuació de la història del grup». «El nostre retorn ha estat una entremaliadura i prou», justificava ahir Grey, que durant l'any passat també va portar La Trapera (de la qual només ell i Pulido es mantenen d'una formació original colpida per les defuncions) a València, Bilbao i la Corunya.

Pioners en el punk a Catalunya, els autors de Ciutat Podrida, actius del 1976 al 1982 –a més dels quatre anys durant els quals van tornar a tocar plegats en la dècada dels noranta–, han vist engreixar la seva aura de llegenda gràcies a una reedició dels seus discos; la biografia Escupidos de la boca de Dios, de Jaime Gonzalo, i el documental Venid a las cloacas, que Dani Arasanz està enllestint; tot i que la mort, el 2004, del seu icònic guitarrista Tío Modes i els negocis de Grey, actualment, en el sector de la restauració, han fet minvar les possibilitats de futur del grup. «Si continuéssim seria lleig», diu, fins i tot, Grey.