Calella no és rica en manifestacions culturals de primer ordre. D'aquelles que superen sense problemes els límits territorials i esdevenen un atractiu indiscutible perquè no tan sols convencin els de casa, sinó que els de fora en marxin satisfets. En aquest petit mostrari de propostes valentes hi destaca des de fa cinc anys el Festival de la Imatge, un projecte agosarat sorgit de l'esperit inquiet dels membres de Fotofilm Calella. Una mostra que reuneix el bo i millor de la fotografia, el cinema en format 9,5 i els curtmetratges durant el mes d'abril i que permet veure i admirar amb un objectiu més ampli una població marcada pel segell del turisme de masses. Em comenta el president de Fotofilm, Joaquim Sitjà, que es tracta d'una cinquena edició que, segons marquen les pautes, ha d'esvair els dubtes sobre la seva consolidació. «Un aniversari d'aquells en què tirar la casa per la finestra», apunta un pèl preocupat per la despesa que representa, però que una subvenció de l'Estat ha de cobrir sense problemes. Quan m'entrega el catàleg, amb una impressionant imatge del far i de les torretes dibuixades sobre un cel rogenc, m'adono de com serà de curosa aquesta edició. Com a pinzellada, només destacar la incorporació de dos escenaris nous per a les exposicions que superaran de ben segur les expectatives més altes: la sala gran de la fàbrica Llobet –amb capacitat per admirar una desena llarga de propostes– i el refugi antiaeri restaurat del parc Dalmau, on es mostren fotografies de la vida dels calellencs durant els bombardejos de la Guerra Civil.

Però això només és el principi, perquè de l'1 al 25 d'abril, la ciutat tindrà més imatges que mai. D'una banda, amb la col·laboració dels establiments comercials del municipi, que lluiran en els seus aparadors una selecció d'imatges del llibre d'homenatge al far de Calella amb motiu dels seus 150 anys. «El far és un referent per a nosaltres i sempre ens ha acollit quan hem fet la presentació del festival», recorda Joaquim Sitjà. D'una altra perquè l'oferta de prop d'una quarantena d'exposicions nacionals i estrangeres –amb propostes com la del premi World Press Photo 2009 o d'una selecció de treballs d'Eugeni Forcano, medalla d'or al mèrit artístic per l'Ajuntament de Barcelona– no pot deixar indiferent ni al més exigent. I, finalment, perquè la imatge estàtica es complementarà amb el moviment arrencat de les projeccions tant dels curtmetratges que participen en el Trofeu Torretes com de l'oportunitat de rescatar de l'oblit el format 9,5 en una trobada internacional que dóna cita a col·leccionistes entesos i curiosos en general. Pregunto al president de Fotofilm quins projectes té per al futur l'entitat i em fa un mig somriure. «De moment, sobreviure a aquesta edició», comenta, però aviat hi afegeix: «Hem iniciat contactes amb col·laboradors estrangers de França, Argentina, Itàlia i Andorra.» «Saps quan ens hem adonat que el Festimatge funciona? Quan no hem tingut cap problema a l'hora de trobar exposicions que volguessin venir i, sobretot, quan ens les han vingut a oferir. Això vol dir que ja no som uns desconeguts fora de Calella», assenyala. Doncs, per molts anys.