Si cap príncep aconsegueix despertar la Bella Dorment durant un segle no és pels dracs i els matolls que empresonen el tàlem on dorm, sinó perquè no s'ha atrevit a explicar-li els canvis tràgics del segle i a compartir amb ella el malson. Pablo Ley i Josep Galindo debuten en un treball coreogràfic que integra la crueltat del segle XX, partint d'un conte fantasiós i ingenu. En escena, hi ha més músics (quatre) que ballarins (només Maura Morales) i el príncep (Xisco Segura). Aquesta mirada essencialista s'esquitxa de dibuixos fets per alumnes de primària i secundària i pel pare de Ley, que té 88 anys. L'estrena serà dijous al Mercat de les Flors.
La bella dorment de Pablo Ley i Josep Galindo d'aquest 2010 són tres poemes. En el primer es narra el conte, contraposant la ingenuïtat dels infants (que hi aporten dibuixos inspirats en el clàssic i també elements corporis) amb una mirada analítica, freda, de la narració. A la segona part, el príncep accedeix a explicar i patir amb la Bella Dorment el malson del segle XX. Una centúria de gran progrés tecnològic però capaç de fabricar moviments com ara el nazisme, el neocolonialisme, la guerra freda i enginys devastadors com la bomba atòmica. Finalment, el tercer poema és el del petó: un cant a l'esperança i a la necessitat de pensar en els infants per provar de protegir un món fràgil i imprevisible. Ley adverteix que és aquest l'únic instant que l'obra no és adulta: és una necessària concessió «a l'adolescència», al primer amor, al primer petó.
La música mereix un capítol a part. Dani Espasa, que ha fet els arranjaments, remarca que tot el que s'interpreta és, estrictament, la partitura de Txaikovski. Ara, això sí, amb una nova instrumentació i reordenades les composicions, segons les necessitats de la dramatúrgia i escurçant la partitura de les tres hores als 75 minuts. La composició musical pretén recordar la monumentalitat de la música orquestral de Txaikovski amb teclats. No s'ha versionat cap nota per dur-la al jazz, per exemple.
I com es balla una obra pensada per a una companyia neoclàssica i que, finalment, es converteix en un forçós solo de ballarina? El director del Mercat de les Flors explica que Maura Morales té un ampli registre de ball (des de les puntes del clàssic a la desconstrucció més avantguardista contemporània). El ball s'ha construït com un diàleg, com a rèplica al text i la història que evoquen Ley i Galindo.
Un quart element que es va trenant en aquest muntatge és la creació plàstica. Per una banda, hi ha una quinzena de pintures del pare de Pablo Ley, un artista que va començar a treballar a Berlín, el 1936. Com a contrapunt, hi ha el treball intuïtiu i de gran potència i efectisme de la canalla d'escoles. Són uns 200 alumnes de P4 i P5 i 2n de primària del CEIP La Concepció de Barcelona; de 1r i 2n de primària del CEIP La Muntanya d'Aiguafreda; de 6è del CEIP Lluís Millet del Masnou; de 2n d'ESO de l'IES Alzina de Barcelona; i de 2n i 4t d'ESO de l'IES Pau Casals de Badalona. El segle de somni s'acumula, pràcticament, amb aquests participants.
Viatge interior
El treball de Ley i Galido, com altres vegades, es fa a partir d'emocions. Tot i l'aparent complexitat d'elements, en realitat es presenta un treball net, essencial, en què els espectadors es poden identificar amb els dos personatges. Galindo aspira que l'obra empenyi els espectadors cap a profunds viatges interiors, que tindran la necessitat del petó final, com un tractament per curar les ferides emocionals.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.