La història del premi Gat Perich està lligada sempre a un mitjà de transport. Els primers anys, quan el guardó es lliurava a Llançà, el Tren Gat Perich donava a la comitiva un aire d'excursió de ganàpies deixats anar, en què hi havia fins i tot la possibilitat de conduir el comboi. En canviar de localitat, la mar va ser la via per arribar al nou destí, i els guardonats i convidats havien de fer el trajecte de Barcelona a Premià en vaixell, complementat amb un breu trajecte en autocar. El cotxe, lògicament, sempre havia estat la possibilitat particular d'arribar a l'acte de lliurament del premi.

Des de fa dues edicions, el premi Gat Perich no es mou de Barcelona o, si més no, dels seus límits territorials. Dissabte, la comitiva, com ho havia fet en l'edició anterior, va partir del Port de Barcelona amb destí a l'hotel ME Barcelona a l'àrea del Fòrum. Un cop a terra, el tramvia, el Tram Perich, va incorporar-se a la miscel·lània històrica de transports. A dalt també hi eren uns dels premiats, de nom escaient: El Tricicle, que tan sols van tenir el temps just de rebre el premi i intentar fer-se passar per La Trinca. Tot just acabaven d'arribar de València, on havien de tornar-se'n ja que la mateixa tarda els esperaven dues representacions. A més d'El Tricicle, els guardonats de la quinzena edició del Premi Internacional d'Humor Gat Perich van ser el dibuixant argentí Quino, creador de Mafalda, que no va poder recollir el guardó a causa d'una malaltia i, a títol pòstum, Fernando Krahn, mort el febrer passat i conegut sobretot per les seves col·laboracions a La Vanguardia. Aquest darrer premi el va recollir la seva filla Fernanda, també dibuixant. A l'acte, presentat pel periodista Iu Forn, va assistir-hi el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

El premi Gat Perich, organitzat per l'associació Perich sense Concessions, ha estat guanyat en edicions anteriors per Máximo, Gila, Ferreres, Plantu, El Roto, Toni Batllori, Marjane Satrapi, Buenafuente, Kap i Pepe Rubianes, entre altres. El premi, instituït el 1996, té com a objectiu preservar la memòria del dibuixant Jaume Perich i reconèixer el treball dels humoristes.