La seu de l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona rebrà del 10 al 13 de juny el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, centrat en l'època de l'antiguitat tardana –de la fi de la província Tarraconense romana a la consolidació dels comtats (segles V a IX)–, en què es preveu que participin uns 200 professionals de tot el país. La cita ja té 133 propostes de comunicació acceptades, un 35% més que en el tercer congrés a Sabadell el 2006, un fet que «garanteix l'èxit del congrés i reflecteix l'augment d'intervencions arqueològiques en jaciments i edificis, i l'impuls que està agafant l'arqueologia del món medieval i modern, malgrat que no tracta els temes estel·lars», explicava ahir el president de l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (Acram), Josep M. Vil·la. De fet, al juny amb prou feines es podran presentar la meitat de les ponències i actes, per la qual cosa a l'estiu l'Ajuntament les començarà a recollir per reunir-les en un llibre que es publicarà d'aquí a un any aproximadament. «És important donar a conèixer la nostra feina més enllà dels professionals i fer visible l'arqueologia a la població», indicava. Del total de comunicacions, un terç fa referència a projectes del Camp i l'Ebre, i un 20% en concret a Tarragona, que «ha tingut una història posterior a la romana que també apareix al subsòl de la ciutat», recorda Vil·la. El president de l'Acram, en aquest sentit, celebra el canvi de mentalitat respecte a aquestes intervencions en els últims anys: «Amagar una troballa arqueològica avui és bastant difícil, perquè hi ha molts instruments que ho regulen.» A més, «el promotor ja no veu com un problema irresoluble tenir restes a un solar».

El sector ha notat una davallada de la feina per la caiguda de la promoció privada d'habitatges, que l'obra pública només ha substituït en part, si bé Vil·la valora que l'aturada permetrà «reflexionar sobre el desenvolupament del món de l'arqueologia els darrers anys i recapitular per veure com es pot enfocar millor».