La novel·la gràfica, des que la dibuixant iraniana Marjane Satrapi donés un impuls popular al còmic autobiogràfic i d'històries viscudes, ha evolucionat i s'ha expandit amb força. El que es considerava un suport bàsicament al servei de la fantasia ha esdevingut un vehicle per explicar històries molt properes. En aquest saló s'han presentat obres que ens transmeten experiències que són a tocar, com ara la de l'escriptora Isabel Franc amb el càncer. Franc acaba de publicar Alícia en un món real (Norma Editorial en català) amb la dibuixant Susanna Martín. El còmic parla de la seva vivència a l'hora de superar un càncer de mama. D'altra banda, el dibuixant Miquel Fuster explica els seus anys com a sense sostre a Miguel, 15 años en la calle (Glénat).
L'escriptora Isabel Franc va tenir un càncer de mama. El seu camí per superar-lo va ser dur i dramàtic, però un cop feta l'amarga travessia es va adonar que tot allò podia explicar-se de manera irònica i divertida. Així li ho van demanar les seves amistats.
Franc venia del món de la literatura, i no del còmic, però va pensar que el relat amb imatges seria el més escaient perquè la seva història fos efectiva. «La idea que fos un còmic va sorgir perquè quan et trobes sota un tractament de quimioteràpia tens molt de temps per llegir, però poques forces per fer-ho; per tant, vaig pensar que seria més fàcil entrar en el relat a través de la història.»
L'univers quotidià d'Alícia, la protagonista de l'obra, no és el d'una família convencional. Alícia és lesbiana i, com és natural, el seu entorn –familiars, amigues, parella i exparelles– participa dels trasbalsos que produeix la seva malaltia.
Tot i el to greu que podria tenir l'obra, Alícia en un món real manté sempre un to irònic i de comèdia dins d'una tragèdia que té un final esperançador.
Cançons viscudes
De prop, també és la música de Raimon, i en aquest saló, en què la relació entre la música i el còmic ha tingut un paper protagonista, és més que escaient l'aparició de Petjades (Bromera), una obra transdisciplinària que inclou un disc del grup valencià Verdcel dedicat íntegrament a versions de Raimon, un curtmetratge del grup i dos documentals sobre el cantant de Xàtiva. Però, com en les rifes, si això no fos prou, encara hi ha el premi especial d'una historieta que evoca l'esperit de l'obra i l'actitud vital de Raimon prenent com a referència argumental els records d'un nen que de ben menut va començar a entendre les cançons de Raimon gràcies als seus pares. El còmic és una realització de Daniel i Alfons Olmo. I resulta escaient com a novetat en una edició del saló que ha posat en relleu les relacions entre la historieta i la música.
Tornar del carrer
S'ha convertit en un autor mediàtic. Miquel Fuster ha passat de la invisibilitat que representa ser un sense sostre a ser demanat pels mitjans de comunicació. La causa? La poden trobar en el fet poc corrent que, després de passar quinze anys al carrer alcoholitzat, ningú tingui l'esma de deixar la beguda i reprendre el seu ofici de dibuixant d'historieta per escriure i il·lustrar una novel·la gràfica que expliqui les vicissituds viscudes a cel ras. El còmic es titula Miguel, 15 años en la calle i ha estat publicat per Ediciones Glénat amb la col·laboració de la Fundació Arrels.
Pels carrers del Raval
L'editorial Glénat està fent una bona feina a l'hora d'intentar normalitzar l'ús del català en el món del còmic. Un exemple és l'àlbum Barcelona low cost, d'Aníbal Mendoza i Martín Tognola, que amb aquest còmic van guanyar el tercer premi Josep Coll de còmic que convoca l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.
Aquest llibre no sorprendrà pel seu contingut totes les persones que hagin fet un tomb pel Raval de Barcelona, gent de fora que vol ser dins, gent de dins a qui fan fora. La lluita per sobreviure a una ciutat enganyosa.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.