No és fàcil veure un grup en directe just en el moment precís en què s'estan complint els seus somnis. No és habitual veure uns músics emocionar-se davant del seu públic. Tot això ho vam veure dissabte al concert que van oferir Els Amics de les Arts al festival In-Somni. Hi havia altres noms en el cartell, però la nit era seva: va saber greu pels gironins Radical Animal Beat, que van obrir la vetllada amb una imponent demostració de funk-punk electrònic, enfrontats a un públic que no es va acostar a l'escenari fins que ells van acabar per donar pas als Amics. I quan aquests van finalitzar el seu concert, una part important del públic va abandonar el recinte sense donar cap opció a The Primitives, una banda que fa vint anys va vendre milions de discos. Al final, el britànic Adam Ficek, que havia de tancar la nit com a discjòquei i que acreditava com a mèrits la seva militància en els Babyshambles de Pete Doherty, no va arribar a Girona pels ja coneguts problemes de l'aviació internacional. Segur que no el van trobar gaire a faltar.

Substituint Manel com a nova sensació del pop-folk català per al 2010, Els Amics de les Arts estan fent dos o tres concerts per setmana fins al febrer vinent. El concert de dissabte era el seu debut a la ciutat de Girona, tot i que fa un any ja van actuar a la Mirona... davant d'unes 50 persones. Però això era abans que editessin el seu miraculós Bed & breakfast. Acompanyats en algunes cançons per un baix, un bateria i una secció de tres vents, els quatre Amics van conquerir l'audiència des de la primera cançó i, quan el públic identificava algun tema només amb els primers acords i suplantava els vocalistes, aquests van haver de fer esforços importants perquè no se'ls escapés alguna llàgrima. Però no va ser una nit trista. Al contrari: el grup va reforçar el surrealisme costumista i urbà de les seves lletres amb comentaris tan delirants com divertits. La futbolera 4-3-3 va servir per cloure la festa i desitjar una victòria del Barça a la lliga. Tot seguit van sortir a escena The Primitives, reconstruïts després de dues dècades. Cançons com ara Crash, Thru the flowers i Stop killing me van sonar amb la mateixa força de sempre i l'elegància de Tracy intacta.

Diumenge, l'In-Somni es va traslladar a l'Auditori, on The New Raemon, tot sol, va afrontar molt dignament la difícil tasca d'obrir amb cançons més aviat malenconioses o directament tràgiques –ell mateix en va fer conya– el concert que havia de continuar amb el gran sarau de Delafé y las Flores Azules, reforçat per l'anunci que el Barça ja era campió de lliga. També amb tres vents –són bons temps per a aquests instrumentistes–, bateria i una corista, el trio barceloní va fer aixecar el públic de les butaques amb nous èxits com ara 1984 i La primavera, que reafirmen la singularitat i efectivitat de la seva proposta.