Va travessar els EUA en moto amb Peter Fonda al ritme de The Band i Jimi Hendrix. Va ser l'amic americà de Bruno Ganz en una pel·lícula de Wim Wenders. També el fotògraf boig al regne de Kurtz/Brando a Apocalypse Now. I, entre diversos personatges obsessius, sinistres i definitivament perillosos, l'assassí amb mascareta d'oxigen i addicte als àcids de Blue Velvet. Actor, director, fotògraf, activista cultural, col·leccionista de pop-art, Dennis Hopper va morir ahir als 74 anys a la seva casa de Venice (Los Angeles), que va ser un dels centres de la contracultura nord-americana. Es tracta d'un rebel de Hollywood que, al final de la seva vida, també va tenir la seva estrella al passeig de la Fama, recentment. Afeblit, hi va voler ser present.
L'última aparició pública de Dennis Hopper va tenir lloc a finals de març, quan va inaugurar-se la seva placa (amb l'estrella 2043) situada davant del Teatre Egipci de Beverly Hills. El cos de l'actor mostrava visiblement els efectes del càncer de pròstata que ha provocat la seva mort. Va ser un acte d'homenatge al qual van assistir alguns dels seus amics, com ara Jack Nicholson, David Lynch i Vigo Mortensen, que va glosar-ne la figura. Aleshores, Hopper va fer un esforç per dedicar unes paraules d'agraïment: «M'heu donat una vida que mai no hauria imaginat sent un noi de Dodge City», la població de Kansas on va néixer el 17 de maig del 1936. Aquest reconeixement de Hollywood, del qual va ser un outsider, va arribar 55 anys després de debutar en el cinema en un western mític de Nicholas Ray, Johnny Guitar, però la seva presència és tan fugaç que ni tan sols va ser acreditat. A Hollywood hi va arribar amb un desig d'aventura i aviat va fer-se amic de James Dean, que va intervenir perquè fos present a Rebel sense una causa i Gegant.
Iniciant-se en el cinema com un jove rebel a mitjan anys cinquanta, la fama, però, no li va arribar fins a finals dels seixanta, quan ell mateix va dirigir i va protagonitzar, junt amb Peter Fonda i en companyia de Jack Nicholson, Easy ryder (1969), una road movie motera, rockera i al·lucinògena que va convertir-se en un dels referents de la contracultura nord-americana.
Com a director, mai no va aconseguir un èxit tan gran com en aquesta seva primera pel·lícula, tot i que va fer-ne altres de notables, com ara The Last Movie (1971) i Caído del cielo (1980) i Labios ardientes (1990). Paral·lelament, sempre va ser un actor carismàtic i sovint un secundari de luxe que fa inoblidable la seva presència a Apicalypse Now, de Coppola, Blue velvet, de Lynch, i L'amic americà, de Wenders, amb el qual va tornar a treballar a Palermo Shoting, la seva última pel·lícula com a actor interpretant-hi la Mort. En els darrers anys, el rebel Hopper havia trobat un forat al món de la televisió, on havia actuat a 24 i també dirigit una temporada de DOS.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.