La directora Mireia Chalamanch i l'actriu Anna Maluquer van enllaçar el projecte d'Obreda amb un parell de sopars amb Perejaume, el qual va voler que fos la intuïció d'ambdues noies la que seleccionés i donés el ritme a l'espectacle. No volia tornar a tenir més veu en la nova producció, tot i que sí va voler veure una preestrena, de la qual va sortir gratament sorprès: «Em va semblar més terapèutic» no ser-hi, comenta. I és que «si fas de creador en un país petit» pot fer que acabis sentint-te com un «capgròs, en què sempre hi ets tu».

Perejaume sabia bé com anava evolucionant l'espectacle a través de correus electrònics que s'enviaven amb les dramaturgues. Anna Maluquer recordava ahir que sí que volia que hi fos un vers que marca la tesi d'un llibre de poemes, publicat el 2003, una vintena d'anys després del seu volum anterior, Oli damunt paper: el vers en qüestió.

Chalamanch va trobar en Obreda, el repte creatiu que buscava. Va captivar-la la capacitat d'exigència de Perejaume amb si mateix i la voluntat de compartir les seves troballes. L'autor confessa que escriure un vers és lent i exigeix reescriptura i que té un encant quan es troben noves connexions de discursos racionals, quan troben dreceres dins del cap.

La posada en escena d'Obreda és despullada; es vol donar la màxima força a la veu. La directora explica que el procés ha anat del límit a la llibertat, de les arrels a les ànsies de volar, però sempre intentant mantenir-se en equilibri al centre. Cornudella entén que es faci un espectacle poètic amb els versos de Perejaume perquè necessiten ser dits en veu alta. Les dramaturgues recomanen deixar-se persuadir per les veus i no forçar l'anàlisi freda. Perejaume, juganer, crea paraules noves d'una gran sonoritat, i captiva, sempre lúcid.