Els misteris de la literatura han volgut que els dos últims llibres de Gerard Vergés i de Josep Igual expliquen, potser per casualitat, un mateix episodi sobre l'estada d'Ernest Hemingway a les Terres de l'Ebre. En un dels articles del recull Alfabet per a adults, que el poeta tortosí acaba de publicar a Perifèric Edicions, Vergés recorda que l'escriptor nord-americà va arribar a Espanya el març de 1937, per cobrir la Guerra Civil com a periodista de l'agència North American Newspaper Aliance. Vergés cita un altre article publicat el 1992 a la revista literària Tresmall, signat per Eduard Sánchez, que transcriu un conte de Hemingway sobre la retirada de les tropes republicanes a la zona del Delta. «Hemingway es topa, vora el camí, amb un vell rapitenc, asmat, fatigat, mig mort», relata Vergés. El vell no pot seguir el ritme de la retirada i comenta al periodista americà que ha hagut de deixar els seus animals a la Ràpita, abandonats sota el foc de l'artilleria. Són la seua única família: dues cabres, un gat i quatre parelles de coloms. «No cal dir que el gat se salvarà. Un gat pot cuidar-se sol. Però no vull ni pensar què serà dels altres», lamenta el vell.

Vergés informa que aquest conte breu de Hemingway es titula El vell i el pont, escrit uns quants anys abans de la seua novel·la El vell i la mar, del 1952. Sense qüestionar-se si es tracta d'un fet real o d'una ficció, Vergés fa bé de notar que es tracta d'un relat amb una persona anciana com a protagonista. «Sempre els vells. Vells derrotats i sense esma, o bé èpicament lluitadors», analitza el poeta tortosí. «Hemingway era conscient que també a ell se li acabava la corda. Nou anys més tard se suïcidava d'un tret de rifle», escriu el poeta.

D'altra banda, només uns dies després de llegir aquestes línies de Vergés sobre Hemingway, ens trobem amb el conte La sort del cansat, que Josep Igual ha inclòs en el seu recull Fugida en cercles, publicat per Aeditors. Amb un altre punt de vista, l'escriptor benicarlando –però veí de Sant Carles de la Ràpita– també relata la penosa retirada de l'Ebre i el diàleg entre Hemingway i el vell rapitenc. Però Igual dóna més detalls sobre les impressions i els pensaments del narrador. Mentre mira el pontó que travessa el riu, ple d'un «tràfec humà» de «carros, camions, homes, dones i xicalla», i amb els soldats que empenyen els radis de les rodes, l'autor de Les neus del Kilimanjaro pensa que el Delta li recorda un país de l'Àfrica.

Gràcies a la relectura del relat que fa Igual en el conte inclòs a Fugida en cercles, també sabem que Hemingway diu al vell que el pont no és un bon lloc per estar-s'hi, i que hi ha camions d'evacuació al desviament de Tortosa, que travessen el riu i que van camí de Barcelona. Però el vell no té esma de moure's, i només pateix pels animalons que ha deixat a casa. És aquí quan sabem que Hemingway opina que, a més a més del gat, també se salvaran els coloms, però que les cabres ho tindran més complicat. Era diumenge de Pasqua i els feixistes avançaven sobre l'Ebre, però el vell va quedar-se quiet al costat del pont, «assegut sobre la pols».

Per la nostra banda, la curiositat ens ha portat a cercar l'original en anglès del relat Old Man at the Bridge. En el diàleg amb Hemingway, el vell diu que no és de cap dels dos bàndols, que té 76 anys i que ha recorregut a peu uns 12 quilòmetres, i que pensa que ja no podria anar més enllà. També esbrinem que l'home diu que va ser l'últim a sortir de la Ràpita, i que prefereix no marxar cap a Barcelona perquè no coneix ningú en aquella direcció. «Només tenia cura dels animals», deia el vell sordament quan Hemingway ja marxava, tot confiant en la bona sort del gat i en el fet que els avions feixistes no podrien enlairar-se pel mal temps. «Només tenia cura dels animals», deia per maleir l'absurditat de la guerra, o simplement per assajar una excusa i evitar la mort si l'agafaven. Tot i que, en el fons, el vell i Hemingway sabien que la mort era inevitable.