El MNAC deixarà de ser un museu encotillat que gira l'esquena a l'art català del segle XX. En breu signarà un acord amb el Macba per reformular els seus límits cronològics (la Guerra Civil Espanyola) que permetrà ampliar les seves col·leccions. Així ho va anunciar ahir el president del patronat, Narcís Serra, en un dinar de la Tribuna Ateneu. “El Macba i el MNAC són dos museus diferents i han de seguir-ho sent. El Macba ha de seguir mirant endavant i el MNAC ha de cuidar el patrimoni artístic català, i també el del segle XX”, va subratllar Serra, per concloure després: “L'art de Catalunya ha de ser al MNAC”. A l'espera que es faci públic l'acord, la probable divisió cronològica i conceptual entre els dos museus emularia la Tate Britain i la Tate Modern: mentre un arriba a l'art present per connectar-lo amb el passat, l'altre explora en la contemporaneïtat les tendències que anticipen l'art del demà.

En poques setmanes es resoldrà el vell debat sobre quin rol han de jugar tots dos museus i, sobretot, se solucionaran els buits de l'art català en el vaixell insígnia dels museus públics del país. Serra creu que en paral·lel a la superació del tall cronològic més enllà dels anys trenta, el MNAC ha d'aconseguir tenir ben representats els tres artistes catalans més importants del segle XX: Picasso, Dalí i Miró. “Sabem que no és un repte fàcil, però ho hem de perseguir”, va dir. En el cas de Tàpies, tampoc té dubtes i aposta per obrir en un futur no molt llunyà unes sales dedicades a l'artista català viu més rellevant.

Quan el MNAC aconsegueixi dotar de més contingut la seva enciclopèdia artística, tindrà un problema de manca d'espai. El president del patronat ja té prevista la solució: estendre's per la Fira; en concret, ocupar els palaus de Victòria Eugènia i Alfons XIII. “Tard o d'hora, la Fira ho farà tot a l'Hospitalet i segurament ens ho oferiran voluntàriament”, augura Serra. L'oportunitat serà única perquè la futura estació de metro, que pararà a les fonts, estarà flanquejada pels palaus.

Quan el metro arribi al MNAC –“ni aquest any ni el que ve”– el museu guanyarà l'accessibilitat que ara clama al cel que no té. És l'horitzó de futur, molt més esperançador que els continus i costosos problemes de manteniment que genera el vulnerable edifici del museu. Per trencar la dinàmica de maldecaps, s'ha encarregat un estudi “definitiu” de les patologies del Palau Nacional. Definitiu?