La persecució contra la bruixeria es va cobrar a Catalunya més de quatre-centes víctimes, la majoria dones ja grans sumides en la pobresa, vídues o solteres, analfabetes, no gaire afavorides físicament i amb alguna excentricitat de mal amagar entre el veïnat. En devien ser moltes més, però bona part dels arxius sobre aquesta repressió arbitrària i tenebrosa que va recórrer tot Europa entre els segles XV i XVIII, amb l'etapa més cruenta localitzada a principis del segle XVII, han acabat desapareixen, com ara els que haurien documentat els ajusticiaments de bruixes a molts pobles de l'Empordà, des de Sant Feliu de Guíxols a Cadaqués i Sant Pere de Rodes, i que, no obstant això, han sobreviscut en la memòria col·lectiva per mitjà de la transmissió oral. En canvi, sí que s'han conservat els documents referents a un altre municipi gironí, Viladrau, on en una època en què només tenia censades vuitanta llars van ser penjades a la forca una quinzena de dones acusades de bruixeria.

L'exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, que es podrà veure fins al 17 d'octubre a Santa Maria de Vilabertran, aporta dades inèdites i aclaridores sobre aquest fenomen truculent que, més enllà de la llegenda i la recreació artística que ha inspirat, va comportar la tortura i execució d'unes 60.000 persones a tot Europa, en uns processos judicials sovint promoguts per tribunals locals i instigats pel fanatisme popular. És curiós, per exemple, que a la Corona de Castella, sota el pes infame de la Inquisició, els processos fossin realment escassos i aviat eradicats pel mateix tribunal, mentre que a Catalunya es vivia, en especial entre 1616 i 1622, l'etapa més repressiva i sagnant, probablement, segons apunten els investigadors, a causa d'un cicle de greus tempestes i desafortunades collites que van alimentar la ràbia i la superstició. La mostra, comissariada pel director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i Josefina Roma, s'estructura en una desena de plafons explicatius i material audiovisual que tracten dels orígens de la bruixeria i la màgia a l'època medieval fins als casos més escabrosos i polèmics, com l'anomenat procés de Zagarramurdi, la mitologia al voltant de la celebració del sàbat o els aplecs de bruixes, i els primers intents de frenar la repressió indiscriminada contra unes dones que en el pitjor dels casos no havien comès cap altre pecat que el de ser remeieres.