Sis anys sense Dylan a la ciutat, tot i que el concert d'Encamp fa dos anys ens va fer viatjar a Andorra. Amb el Poble Espanyol ple –la cua arribava fins a les fonts de Montjuïc–, Dylan va arribar acompanyat de pràcticament la mateixa banda amb què havia actuat als Pirineus el 2008. Un Dylan més somrient que mai anava flanquejat pel poderós i fidel Tony Garnier al baix, George Recile a la bateria, Stu Kimball a les guitarres i Donnie Herron, un multiinstrumentista de corda que toca la mandolina d'una manera aguda i peculiar i aconsegueix un so diamantí, intrínsecament dylanià. En poc menys d'un mes ha fet divuit concerts per Turquia, Grècia, els Balcans, Romania, Àustria, Txèquia, Eslovàquia, Itàlia i França. Les dues possibilitats d'inici s'han alternat entre Rainy day women # 12 & 35 i Leopard-skin pill-box hat, totes dues procedents de Blonde on blonde, un disc doble del 1966 i autèntic monument de la música pop.
El misteri es va dilucidar a favor de Rainy day women # 12 & 35, que el grup va interpretar amb la percussió entre la marxa militar i el blues. I aquí la gran novetat en relació amb les gires anteriors: Dylan va abandonar els teclats i es va penjar la Fender, cosa que va augmentar la ràbia i intensitat de la lletra.
El segon tema, Señor, és un cant antiimperialista ianqui de finals dels 70. La veu li funcionava, el grup estava còmode, i saltant pel blues les cançons sorgien entre els clàssics. Just like a woman, història ambientada en un bordell, de la qual el públic va corejar la tornada mentre Dylan callava. Harmònica, força acústica i joies sense aturador, Tangled up in blue, Highway 61 revisited, Blind Willie McTell i unes apoteòsiques versions de Ballad of a thin man i Like a rolling stone.
No sabem què li passava, però Dylan es va mostrar més feliç que mai. La màgia del Poble Espanyol se li va encomanar. És la quarta vegada que toca en aquest escenari. La comunió mai havia estat tan gran. Ha trigat sis anys, però ha tornat amb forma.
L'arribada d'un messies
Es va fer esperar, i la seva arribada el 28 de juny del 1984 va ser rebuda com la d'un messies. Eren, a més, els anys del final de la conversió evangèlica de Dylan i el mestre es va presentar, acompanyat del guitarrista mexicà Carlos Santana i de l'exguitarrista dels Rolling Stones Mick Taylor, al Miniestadi. Presentava l'àlbum Infidels i la primera peça va ser l'aclamada Jockerman, tot un himne, que va afegir a Highway 61 revisited, Just like a woman, Maggie's farm i All along the watchtower, peces que encara utilitza en la gira d'enguany. El moment culminant va ser una versió insòlita del celebèrrim Blowing in the wind, en què Dylan va incitar el públic a corejar-lo i Santana es va marcar uns solos extraordinaris. El concert trigaria a repetir-se i no va ser fins al 1989 quan el poeta de Minnesota va recalar de nou a la ciutat, al Palau dels Esports, on tornaria a tocar deu anys després. L'escenari del Poble Espanyol, triat especialment de nou pel cantant perquè té un aforament per a cinc mil persones, ha estat un dels punts habituals. Va tocar en tres ocasions, el 1993, el 1995 i el 2004. A totes aquestes actuacions cal sumar la de la Vaca a les muntanyes d'Escalarre sota un sol de justícia el 1998, la de Palafrugell el 2006 i la d'Andorra el 22 de juny del 2008. Al camp de futbol d'Encamp, Dylan va fer el millor concert de tots els que li he vist. Amb la seva banda habitual, el músic va entrar en matèria amb dues versions indistingibles dels seus temes històrics All along the watchtower i Don't think twice, it's all right, dues cançons creades a mitjans dels anys seixanta, que moltes nits sonen noves al seu repertori. Feia sis anys que Dylan no actuava a Barcelona, tot i ser dins una gira interminable. En aquest musical Sant Joan del 2010, el mestre va exhaurir fa dies totes les localitats que hi havia a la venda.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.