Com la seva visió del flamenc i de la música en general, la percepció que Morente té dels textos sagrats és àmplia i oberta: avui cantarà adaptacions de San Juan de la Cruz i Juan del Encina, però també d'un ateu comunista que va morir exiliat a Mèxic i li va dedicar una salve a la Verge. «Respecto tot allò que és sagrat, però m'agraden aquests contrasentits. Simplement, interpreto cant flamenc que jo considero sagrat i ho faig des de la meva perspectiva cultural i religiosa judeocristiana, de la mateixa manera que un musulmà o un budista ho faria des de la seva», diu Morente, que també té previst homenatjar Nelson Mandela cantant-li «martinetes antics». Això és el que té previst fer, però no necessàriament el que farà: «El programa d'un concert sempre l'acabo dues hores abans de l'actuació, al camerino.» Sobretot no vol repetir-se: «És millor retirar-se abans d'avorrir la gent», diu aquest artista de 67 anys sense perspectives de jubilar-se, que avui cantarà a l'Auditori de Girona acompanyat per la guitarra de David Cerreduela, les percussions de José Manuel Ruiz Motos Bandolero i un trio de vocalistes i palmeros.

Ara Morente publica un nou disc com a segona part de l'encara recent disc en directe Morente flamenco, que es titula simplement Morente + flamenco, títols que ell mateix reconeix que són una mica redundants, perquè Morente, en definitiva, no ha fet res més que flamenc al llarg de la seva carrera. «Són cintes que tenia Aurora, la meva dona, guardades en un armari, i en aquest segon disc també hi ha enregistraments que conservaven alguns amics meus. Per exemple, hi ha una gravació en directe que vaig fer amb el gran ballador Mario Maya, mort ara fa dos anys. Aquest disc és el segon d'una trilogia de cant flamenc que vull acabar amb un collage de cants de diverses èpoques i sonoritats. Aquest tercer disc és el primer que vaig començar a fer però serà l'últim que sortirà. Així són les coses.»