Per sisè any consecutiu, Arbúcies ha estat la capital del pop facturat a Catalunya gràcies a la tasca del PopArb. Un festival al qual no ha calgut canviar els objectius, perquè ha crescut gràcies a aquests propòsits, i és l'aparador del bon moment que està vivint el pop català en totes les variants. L'acceptació de públic va fer petit un any més l'idíl·lic espai de can Cassó.

Divendres, Els Amics de les Arts van demostrar que amb el seu disc Bed & Breakfast han aconseguit fer-se un lloc dins dels sectors més genèrics de públic. Amb la companyia de la Bed & Banda (bateria, baix i secció de vents) el grup barceloní ha guanyat consistència i presència escènica tal i com van demostrar en la seva curta però sucosa actuació al festival i cançons com L'home que treballa fent de gos, Jean Luc o 4-3-3 ja comencen a formar part de l'imaginari popular.

Delafé i las Flores Azules han descobert també que havien de reforçar la seva faceta de directe per assolir noves perspectives, i per això també han afegit una secció de vents, una guitarrista i un bateria. Llàstima que una sobtada afonia d'Helena Miquel a mig concert li va malmetre l'actuació. Si la primera nit del PopArb va tenir un nom propi aquest va ser el dels Standstill. Pletòric i intens, el grup d'Enric Montefusco va teixir una actuació sense fissures, intensa, emotiva i prou compacte per deixar tothom satisfet.

En la lletra petita, però no en el vessant menys important del festival cal destacar l'energètica actuació que van oferir els Rosa Luxemburg en obrir la primera jornada del festival amb el seu rock abrasiu. Joan Colomo amb un cançoner inclassificable i no apte per a tots els públics va trobar al PopArb el seu espai natural mentre que els Tarántula no van saber sortir-se del seu amateurisme. I ja entrada la nit i endinsant-se dins dels territoris més ballables, els Dorian no van convèncer amb la seva proposta fallida basada en estereotips vuitanters, mentre que els Mendetz van satisfer els més exigents amb una execució més efectiva i honesta.