Ni zombis, ni dimonis, ni éssers d'ultratomba. L'ésser més inquietant de Mientras duermes, la nova pel·lícula de Jaume Balagueró, és un personatge tan domèstic com el porter d'un edifici.

I és que el director català fa un gir estilístic en el film que està rodant aquests dies al Parc Audiovisual de Terrassa –al costat de l'antic Hospital del Tòrax–, i del terror pur evoluciona cap al suspens psicològic. Protagonitzada per Luis Tosar, Marta Etura –que coincideixen en un repartiment després de Celda 211, que els va donar un Goya a cadascun– i Alberto San Juan, Mientras duermes relata la història d'un personatge solitari –César, l'esmentat porter–, que des de la seva feina controla els hàbits i els moviments dels veïns del seu immoble per estudiar els seus talons d'Aquil·les. Aquest coneixement privilegiat li serveix per fer mal als altres, ja que no suporta la felicitat aliena; l'arribada d'una nova veïna, una persona lluminosa i feliç, converteix aquesta en el seu nou objectiu fins al punt d'obsessionar-s'hi.

Segons Balagueró, “la pel·lícula no té res a veure amb cap que hagi fet abans; no és de terror sobrenatural com Rec ni té el seu component festiu, és un thriller basat en els personatges, que no és especialment violent”. Curiosament, el que sí que té en comú amb aquell exitós díptic és en el fet d'ambientar-se en una escala de veïns de l'Eixample, en aquest cas recreada en estudi: “És casualitat. Espero que la meva pròxima pel·lícula transcorri en un altre barri. Potser podria passar a Sants”.

Alguns dels ingredients utilitzats a Mientras dormías poden remetre a alguns dels mestres del gènere: “És evident que Hitchcock és un referent per a qualsevol que es dediqui al cinema; però, pel que fa a aquesta pel·lícula, penso més aviat en pel·lícules de Roman Polanski com Repulsió o El quimérico inquilino”.

En el seu dia, el realitzador va rodar títols com Darkness o Fràgils en anglès i amb repartiments internacionals. I, de fet, el guió original d'Alberto Marini transcorria a Nova York, “però diverses raons ens van fer desistir de rodar-la allà i vam veure que la història era perfectament adaptable. Entre d'altres coses perquè vaig tenir un fill i no volia estar tant de temps fora”.

Luis Tosar repeteix com a malvat de la funció després de la seva celebrada creació a Celda 211, un rol que no el molesta, ja que “els personatges de dolents són més complexos. El repte és aconseguir que, tot i ser pervers, tingui el suport de l'espectador”.

Pel que fa a Marta Etura, “la principal dificultat radica a explicar el personatge en escenes breus de la seva vida quotidiana, que, fins que arriba el final, no tenen conflicte”.