¿Saben què és una hipotecadora? Un aparell entremaliat que calcula les esfereïdores cotes de decrepitud humana a què arribaran quan acabin de pagar la hipoteca del seu pis. ¿I un bombollòmetre? Un videojoc que, amb una pistola a la mà, va disparant bombolles que quan rebenten revelen el sinistre preu del metre quadrat de l'habitatge a les diferents ciutats catalanes i espanyoles. Tot plegat sembla que sigui una broma, i no ho és. Ni tan sols és una broma de mal gust: és la trista realitat de la gran crisi immobiliària.

El col·lectiu Derivart feia temps que esperava el moment. I no pas de braços plegats. Fa anys que Jesús Rodríguez, Mar Canet i Daniel Beunza es dediquen a produir obres sobre els greus problemes de l'habitatge a l'Estat. Des de que es van constituir, el 2005, com a col·lectiu amb caràcter propi: Rodríguez és artista; Canet, enginyer informàtic de videojocs i dissenyador, i Beunza, sociòleg.

Dos catalans de Mollet del Vallès i un valencià van conxorxar-se per adaptar la creació artística a la realitat d'avui. És a dir, per buscar interseccions entre art, tecnologia i finances. “Funcionem com una empresa d'innovació tecnològica. Intensos brainstorming i que les idees ens excitin a tots tres”, diu Beunza. Però, qui acaba creant les obres? “No té cap sentit atribuir l'autoria a una sola persona perquè ho fem entre tots”.

El negre resultat de tot el llarg camí que ha culminat en una crisi de cavall es pot resseguir a l'exposició que presenten fins a finals de juliol a la galeria barcelonina Tatiana Kourochkina. De títol Jugant en temps de crisi, la mostra aplega jocs tan poc infantils com l'hipotecadora i el bombollòmetre, i també dibuixos tradicionals fets amb tinta xinesa i pintures. Pintures de paisatges financers que emulen les gràfiques del mercat econòmic quan Gas Natural va llançar la controvertida opa sobre Endesa.

L'exposició finalitza en un cementiri amb set làpides on hi ha inscrits els noms de les grans constructores del país que han fet fallida. Urazca, Martinsa Fadesa, Astroc... Uns vídeos recorden els temps gloriosos en què els directius d'aquestes empreses anaven de milhomes. Sota terra, ja no són res.