Mark Twain va fer el seu primer viatge “de plaer organitzat transatlàntic” a Roma, però la seva conclusió és ben curiosa. Diu que si el màxim gaudi de l'home és descobrir alguna cosa, a la ciutat dels Cèsars no cal anar-hi. Ironia? Segurament, perquè continua afirmant que si fos un romà supersticiós, ignorant i mandrós s'ho passaria pipa descobrint-hi meravelles! També Montaigne al segle XVI deia que allà tothom es llevava tard, i a sobre va dir que les dones més belles eren les que es posen en venda. I no parlem de les esglésies! Les de Roma no arriben a l'alçada de les de la resta d'Itàlia, ni les d'Itàlia a les de França.

El pensador escombrava cap a casa, però en canvi altres viatgers de nom il·lustre, com Chateaubriand, recomanen l'estada a la ciutat a tota persona cultivada: “La pedra que trepitgi li parlarà i la pols que s'endugui el vent al seu pas de ben segur que contindrà alguna grandesa humana”, escriu. Curiositats com aquestes les podeu trobar a la Guia literaria de Roma (Ático de los Libros), que ens passeja per la ciutat de Ròmul i Rem de la mà dels genis de la literatura de tots els temps, des d'Estrabó fins a Rilke.

Això permet una visió àmplia i també adonar-nos de com Roma ha anat canviant amb el temps. Una lectura ideal per a l'estiu, especialment si hi aneu de vacances. Esperem que no la trobeu “decadent i fosca” com Dickens i que no us agradi més el Capitoli de Washington que la basílica de Sant Pere, que és el que deixa anar el corrosiu Mark Twain.