Amb la música original d'Antoni Parera, des d'avui i fins diumenge es presenta mundialment al Teatre Lliure Amb els peus a la Lluna, una òpera contemporània per a públic familiar que recull el fet històric de l'aventura de l'home a l'espai incorporant-li totes les llegendes que es van generar per part dels incrèduls d'ara fa 41 anys. El coet va enlairar-se el 16 però no va arribar al satèl·lit fins quatre dies després. Tot el que s'explica és cert. El director Paco Azorín només s'ha admès una llicència artística: permetre que l'astronauta que va estar donant voltes al voltant de la Lluna mentre els seus companys la trepitjaven, també pogués tenir l'honor de baixar-hi.

L'espectacle del Grec és una coproducció d'una xarxa d'òperes que aplega els teatres Real de Madrid, la Maestranza de Sevilla, l'Arriaga de Bilbao i el Liceu de Barcelona. Hi ha previstes funcions en tots aquests teatres en les dues pròximes temporades. L'òpera de format mitjà (10 músics i 10 cantants) formarà part del cicle del Petit Liceu el 2012. Per Azorín, la peça transmet moltes lectures i supera l'argument simple pensat per a canalla. La mateixa música, tot i no ser volgudament fàcil, té alguna tornada repetible. Tot i així, el músic aclareix que no li interessa tant que els músics la xiulin en sortir del teatre, com que l'escoltin i s'hi identifiquin.

La soprano María Bayo representa la Lluna. Ella els rebrà tot recordant que ja cal que vigilin amb el planeta, ja que el veu degradar-se. La història alterna les reflexions de tres científics de la NASA (“que són com nens”, diu Parera) amb el seguiment informatiu d'una família americana: l'avi, astrònom, no es creu la pantomima, mentre que el nét Leo (un homenatge a Galileo Galilei) és capaç de reproduir l'operació estel·lar amb les joguines de casa. Imita Stanley Kubrick, que va rebre l'encàrrec de rodar una escena creïble, per si les imatges reals no arribaven. “No se sabrà mai si el que es va veure per televisió era real o no”, conclou Azorín