Convèncer l'opinió pública, seduir sobre la superioritat d'uns valors i d'una ideologia i mantenir la moral alta. Això és el que els Estats Units van saber fer a través del cinema durant la seva implicació victoriosa en la guerra de Cuba i en les dues guerres mundials. Ramon Girona, professor de narrativa audiovisual a la Universitat de Girona, recull això i molt més en el llibre, titulat El cinema de propaganda als EUA, que acaba de publicar dins la col·lecció Vull Saber (número 119) que edita la UOC.

El llibre, concebut com la resta de manuals de la col·lecció de forma divulgativa i molt didàctica, ofereix un recorregut pels principals documentals i pel·lícules de ficció i d'animació de clara orientació propagandística realitzades per la indústria cinematogràfica nord-americana. A més, ofereix també les motivacions de qui les va produir i distribuir entre 1898 i 1945, concretament, els successius governs nord-americans, l'exèrcit i Hollywood.

El primer capítol se centra en un dels primers conflictes en què s'usa el cinema com una arma propagandística: la guerra de Cuba. També, sobre el sorgiment de la gran pressió de l'opinió pública amb la premsa groga del magnat W.R. Hearst. En aquest apartat, l'autor s'ha documentat essencialment a partir d'una sèrie de pel·lícules (de curta durada) que li va facilitar la Biblioteca del Congrés dels EUA.

Pel que fa al capítol dedicat a la I Guerra Mundial, destaca la utilització del dibuix animat –de tipus realista– i l'aparició ja dels primers directors de renom dedicats al cinema de caire propagandístic, com són Cecil B. DeMille, David W. Griffith, Charles Chaplin i King Vidor.

Quant a la II Guerra Mundial, l'autor ha aprofitat el nucli ja publicat en el seu anterior llibre, Why we fight de Frank Capra, i ha ampliat els seus estudis amb l'aportació del cinema d'animació (Disney, Warner i MGM) a la causa propagandística.

No menys interessant resulta la dedicació que fa Ramon Girona als refluxos antibel·licistes que se solen produir un cop acabades les guerres.