El que pogué ser i no fou és el títol de l'exposició que s'inaugura aquesta vesprada en el centre cultural La Nau, de la Universitat de València, i que reuneix una destacada mostra de l'obra gràfica de la col·lecció Martínez Guerricabeitia dels mestres de l'art contemporani, entre els quals es troben, entre uns altres, l'Equip Crònica, l'Equip Realitat, Genovés, Sempere, Soria, Yturralde, Hernández Mompó, Antoni Miró, Armengol, Michavila o Canogar.

Les 28 obres exposades procedeixen de tres carpetes senceres: 12 pintors del País Valencià, 6 serigrafies i Arte por la revolución cultural. Contribución al homenaje de Rafael Alberti, que foren editades entre els anys 1975 i 1976 per Promocions Culturals del País Valencià (l'editora del Partit Comunista en la clandestinitat) i el Partit Socialista Popular.

Durant aquesta etapa predemocràtica era habitual que les formacions polítiques captaren fons a través de la venda d'aquestes recopilacions artístiques, que eren adquirides posteriorment per col·leccionistes compromesos. Ara s'exposen acompanyades dels fets històrics que es produïren en aquell període, un moment històric que, segons Vicent Sanz, director d'Activitats del Patronat i comissari de la mostra, va suposar “una oportunitat perduda”, cosa que explica el nom de l'exposició El que pogué ser i no fou.

“La transició va ser una fallida atés que va suposar una continuació del règim anterior per molts motius: no es va trencar amb la legislació, ni tampoc es va remodelar l'estament judicial, i episodis com el de la memòria històrica encara són avui en dia un capítol pendent”, ha declarat Sanz.

En les peces exposades es posa en relleu que l'art, lluny de perdre'n la vitalitat a favor de la plàstica, adquireix tota la seua capacitat de comunicació, de crítica, de polèmica, de crit i de protesta. “I és en aquest caràcter de compromís on volem incidir perquè cresca la resistència contra tota involució, repressió o oposició a la democràcia”, ha comentat Sanz.