“Molts galeristes estan aguantant com herois”

El nostre sector ha tingut molts alts i baixos al llarg de la història. La paraula crisi ha anat molt lligada a la normalitat d'una galeria. Nosaltres, des de l'any 1973, quan vam obrir el primer espai d'art a Sant Cugat, n'hem passades de tots colors. Als anys setanta, van obrir moltes galeries a les comarques i a les ciutats no tan poblades, però la crisi del petroli va provocar que aquella efervescència durés ben poc.

M'és difícil dir que és el pitjor any a la meva galeria. En tocar l'art d'avantguarda, en una ciutat com Sant Cugat, m'ha costat molt sempre tirar endavant el dia a dia, però sí que enguany hi ha l'afegit que la crisi és general i que si en un estat normal de les coses la gent visita poc les galeries, ara encara hi entra menys. Poden passar dies sense que ningú entri a la galeria. La temporada que tanquem ha estat molt dura i penso que hi haurà pocs canvis amb vista a la pròxima.

Movent-me pel territori he pogut observar que es jubilen galeristes ja grans que en altres circumstàncies més favorables haurien mantingut el seu espai obert més anys. N'hi ha d'altres que s'han decebut tant de la falta d'interès social pel nostre sector que estan tancant abans que acabi la tempesta perquè no veuen cap sortida òptima en els pròxims anys. Hi ha qui parla d'una dècada. Davant d'una situació en general pessimista, és fàcil pensar que moltes galeries ja no obriran les portes al setembre, com va passar la temporada passada.

Per molta crisi que hi pugui haver, a la capital del país sempre hi ha un públic més motivat del que puguem tenir en altres ciutats més petites. Les galeries de ciutats més petites o mitjanes han de fer esforços molt més grans per estimular el públic de la pròpia ciutat, i encara més si aquests espais es dediquen a promoure l'art actual.

L'aparició a Sant Cugat de compradors d'obres d'art contemporani és molt escassa. El 70% dels nostres clients són de fora de la ciutat.

En els darrers anys, les quatre associacions hem acostat posicions, i la prova són els premis GAC, la Festa de les Galeries o la Tardor d'Art.

La capital de Catalunya necessita, com l'aire que respira, una fira d'art d'àmbit internacional. El menys important és si ha de ser especialitzada o generalista. I sí que és important que la fira mostri un bon producte de molta qualitat, d'innovació i que tingui els recursos econòmics suficients perquè tingui continuïtat.

En aquests moments hi ha gent al país que està aguantant el seu espai expositiu com autèntics herois. A tot el territori, fins a pobles molt petits com ara Verdú, hi ha galeries que estan fent una tasca molt professional. Al nostre sector li falta una campanya similar a la que es va fer per fomentar la compra als mercats municipals o anar al teatre.