La pintura no morirà (mai?). L'art actual és plural. La pega és que no tothom està d'acord a preservar la diversitat. Els interessos del mercat són perversos. I la pintura jove ha de desafiar-los per seguir dempeus. Helena Basagañas (Barcelona, 1981) és una pintora valenta. La seva obra és sincera perquè neix de dins. I és del tot vigent perquè respon als batecs de la contemporaneïtat. Tot just comença a caminar, i fóra bo que ningú no li barrés el pas.
De petita dibuixava molt, suposo.
M'agradava, però jo era una cabra boja... Em tirava molt l'esport. De fet, em pensava que m'hi dedicaria.
Es debatia entre l'art i l'esport?
Quan va arribar la selectivitat, tenia els meus dubtes, sí. Pintar em feia molt respecte. Pintar sobre tela em semblava una cosa transcendental. Vaig estar anys treballant sobre paper perquè era més econòmic i em permetia experimentar més. Quan vaig decidir estudiar Belles Arts, em vaig preparar la prova d'accés a l'escola Metàfora. Em va fer acabar de decidir-me perquè vaig rebre bones lliçons de pintura contemporània.
Perquè vostè volia ser pintora. Avui, amb les noves tecnologies aliades amb la creació, és anar a contracorrent. O no?
Potser sí que estic en terra de ningú, però per a l'emoció és la pintura. El que em fa vibrar és un Tàpies, un Rothko. No he trobat res d'art digital que arribi a aquest nivell. La pintura és una aventura. No pots anar enrere. Amb l'ordinador pots guardar proves i més proves. La simplicitat de mitjans de la pintura fa que puguis abordar de tu a tu la creació. És una lluita entre tu i la pintura. No renego de les noves tecnologies, les faig servir només quan l'obra me les demana, no per sistema i perquè sí.
Molts pintors joves se senten incompresos. S'hi apunta?
Els artistes sempre s'han sentit incompresos. A mi em desconcerta molt més el mercat de l'art, infinitament més que no pas que els meus amics entenguin o no que pinto. El funcionament del món de l'art és decebedor.
Per a una artista jove que tot just comença, frustrant, diria.
Ets un desconegut total i comences a presentar-te compulsivament a concursos, a beques... Però per cada vint, només un et surt bé. És impossible viure de l'art. Has de treballar molt, moltíssim, i no saps en què queda allò que crees. En res, moltes vegades.
...
És que t'has d'ocupar de tot tu sol: has de ser artista, dissenyador gràfic, relacions públiques, has de buscar els contactes, has de seguir-te formant... És estressant, i no et dóna res per viure. I si treballes d'una altra cosa, et diuen que no t'ho prens prou seriosament. I tens sempre la sensació que t'estàs equivocant, que no ho fas bé. A mi ningú no m'ha ensenyat com m'he de moure en aquest món. L'únic que sé és que pinto. I que una cosa és el mercat de l'art i l'altra, els creadors.
De totes, quina és la principal dificultat dels joves creadors?
Tenir un espai per crear. A mi m'està ajudant la meva família. Els meus pares són treballadors i han de fer un esforç important. I no sempre podran fer-lo.
La seva pintura surt molt de dins, traspua sinceritat.
La gent que no ha vist pintura diu: “Això ho pot fer un nen petit”. Quan has vist molta pintura saps quanta veritat i sinceritat hi ha allà. Van Gogh l'has de veure en directe per entendre'l. T'adones de fins a quin punt s'hi ha deixat la pell a cada pinzellada.
Quina opinió té de l'art actual?
Molts artistes volen cridar l'atenció, ser molt diferents, però les obres són buides. El pas del temps acabarà posant tothom al seu lloc. Jo no sé si n'ocupo cap, de lloc. La pintura no enganya: exigeix un temps més tranquil, lluny del bombardeig intermitent d'estímuls de gran part de l'art d'avui. Després del flaix impactant, què queda? Jo vull que l'espectador es trobi en la meva pintura.
Comentaris
Malauradament, l'art és de les coses menys valorados en aquesta societat, o sobrevaluades. És com la música i els escriptors, els que són famosos i best-sellers, els hi dóna per viure; la resta, es fa difícil. Jo vaig seguir (o intentar) el camí dels dibuixants d'historietes durant uns anys per abandonar-lo per altres feines més realistes. La llàstima és que l'art és quelcom que tothom vol i li agrada, sense adonar-se'n que de fet estan rodejats d'art, a casa, al carrer, arreu. Però tothom pretèn que sigui barat o inclús gratuït. Ningú entèn que un quadre que t'ha costat mig any de vida, no accedeixis a vendre'l per 4 duros. I amb el format digital, es podria dir que han sorgit "pintors" que no saben res de dibuixar manualment, però en saben molt de programes de dibuix.
Només puc donar ànims a tots aquells que encara continuen pintant i dibuixant. És maco, molt maco.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.