Joaquín Sabina es va acomiadar ahir a Sant Feliu de Guíxols amb puntualitat britànica, passaven cinc minuts de les deu de la nit. I dic acomiadar perquè els seus seguidors no el tornaran a veure sobre els escenaris gironins en concerts de gran format. Quan acabi la gira Vinagre y Rosas només se'l podrà veure en teatres i sales, perquè torna així als seus orígens. Els seus excessos li han acabat passant factura i diuen que el cos té memòria. Als seus 61 anys la seva energia sobre l'escenari ha caigut en picat. Fa temps que necessita Pancho Varona, Antonio García de Diego, Mara Barros o Jaime Asúa perquè l'ajudin a cantar les cançons, i fins i tot el substitueixen moltes vegades.

Però tot això no impedeix que Sabina continuï sent un mestre de mestres. I s'escriurà als llibres d'història que el cantautor d'Úbeda era un dels millors poetes urbans del segre XXI.

Amb la millor cançó del seu nou disc, Tiramisú de limón, el mestre Sabina va arrancar un concert d'una gira que en comptes de Vinagre y Rosas es podria haver titulat Grandes éxitos, perquè del nou disc només en va tocar tres. En van faltar algunes d'importants, però va repassar les cançons mítiques del seu repertori. Ganas de..., Medias negras, Aves de paso, Por el bulevar de los sueños rotos, Pacto entre caballeros, 19 días y 500 noches,i Peces de ciudad, entre d'altres. De totes, em quedo amb el record de Y sin embargo, amb una introducció de pel·lícula de Mara Barros que va fer saltar les llàgrimes a més d'un. També amb Princesa, El caso de la rubia platino i La del pirata cojo, que van posar la nota més roquera del concert. I Contigo també entrarà en l'anecdotari perquè la va cantar en part en català, tal com ho feia en la gira que va fer amb Joan Manuel Serrat. Al final del concert va acabar brindant amb cava i va recordar que el seu 50% li havia donat el català durant la gira amb Serrat. Llarga vida a Sabina, perquè, com deia Mecano, anem justos de genis.