Què passa si centrifuguem la música de Nino Rota, el cinema neorealista italià, una dona temperamental i somniadora i un capellà despistat (amb sotana inclosa) a la rentadora de la ballarina i coreògrafa Mar Gómez? Doncs que surt Dios menguante, una obra plena d'humor sobre la “vulnerabilitat de l'ésser humà enfront de les seves emocions”, en cartell del 17 al 29 d'agost a la Villarroel.

La història és la següent: un personatge molt femení, encarnat per Gómez –“una dona de caràcter i que arrossega la mala sort”– coneix un home aliè al seu món, un capellà, a l'espai quotidià on surt a fer la bugada i estendre la roba. “A partir d'aquesta trobada, els dos personatges fan un viatge emocional fins arribar a una situació abocada al fracàs, en què els dos lluiten contra les seves pròpies contradiccions”, explica el ballarí i director coreogràfic, Xavier Martínez, que dóna vida al religiós.

Estenedors de roba, una rentadora omnipresent –“el tercer personatge de l'obra”–, calces i sostens penjats són alguns dels elements que emmarquen aquesta relació tan impossible com imprevisible. “És un espai ple de dificultats per ballar: hi ha terra, pots relliscar perquè hi ha aigua, potser topes amb una peça de roba penjada i la rentadora pesa”, comenta Gómez. “És un espai turmentós”, hi afegeix Martínez. De fet, tot i que la coreografia juga amb la ironia i l'humor –en la línia de la companyia de Mar Gómez–, també hi ha un punt de drama. “Segons la reacció del públic es pot fer molt dramàtica o bé molt divertida; ballem en diàleg amb els espectadors i cada dia és diferent”.

Respecte del títol, Dios menguante, fa referència a la “degradació” del personatge masculí, que veu com es dilueix la seva seguretat i convicció en un món regit per una instància divina.

L'obra, que combina la música de Nino Rota amb peces d'òpera, es va estrenar el 2006 i des d'aleshores ha recollit un gran èxit de públic pels diferents indrets on s'ha representat, ja que l'han portat de gira per l'Estat espanyol. “Hem mantingut l'estructura de la coreografia original, però l'espectacle ha evolucionat i han anat sorgint alternatives”, puntualitza Gómez, que va rebre el premi Max a la Millor Intèrpret Femenina de Dansa 2008 per aquest paper.

La ballarina insisteix que Dios Menguante és un espectacle de dansa teatre (no hi ha text però se'ls “escapa” alguna frase) molt accessible a tothom, gràcies a la seva narrativitat i al fet que els dos personatges són fàcilment identificables. “Molta gent té por a la dansa contemporània, però aquesta peça és molt entenedora”. A les festes de la Mercè es podrà veure una versió de carrer de la mateixa obra sota el nom de Heartwash.

La Villarroel ha programat Dios Menguante en el marc de Dansalona, que engloba la programació de dansa que es fa durant l'estiu a Barcelona. “Qualsevol iniciativa que potenciï la dansa és positiva, però no ve a substituir el festival de dansa que falta a la ciutat”, conclou Xavier Martínez.