“La flor de l'esperança, minúscula i tenaç”. El president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Sales, ha erigit aquest vers de Màrius Torres com a metàfora de la “tenacitat” d'una universitat que persisteix en l'intent d'aportar reflexió i esperit crític, ara en un context nacionalment convuls. L'UCE va inaugurar ahir la seva 42a edició, en què commemora precisament el centenari dels naixements del poeta lleidatà i de l'historiador Jaume Vicens Vives. L'escriptor Joan Francesc Mira va donar el tret de sortida amb una lliçó sobre història i poesia: tota una evocació dels clàssics, des d'Homer fins a Dant passant per Virgili, per explorar les confluències entre l'èpica i la lírica, els fets i la imaginació. “L'obra del poeta és també un testimoniatge de la història”, va proclamar com a cirereta d'un discurs del qual va confessar que no volia extreure cap “conclusió”.

Més pragmàtic –acabat el passeig de Mira pels confins en què es troben el relat dels historiadors i el dir dels poetes–, el conseller Josep Huguet va desafiar l'UCE a aprofundir en els reptes que travessa el país. En va llistar quatre. La crisi econòmica, la protecció de l'estat de benestar, el blindatge dels valors democràtics en un moment d'emergència de noves potències econòmiques “que són dictadures”. I finalment, el complicat encaix entre Catalunya i Espanya que ha tornat a posar en evidència la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El titular d'Innovació, Universitats i Empresa va animar a girar la truita i fer de les crisis una oportunitat. “Que aquest procés vagi acompanyat per una regeneració de la societat, el coneixement i del renaixement de la cultura”, va desitjar.

Els citats per Huguet són alguns dels reptes que abordarà l'UCE fins dimarts de la setmana que ve. L'organització calcula que uns dos mil catalans del nord, del sud i de mar enllà passaran pel liceu de Prada per participar en un programa en què Màrius Torres i Jaume Vicens Vives pesen per centenaris. Demà tindrà lloc l'homenatge al poeta. Divendres el de l'historiador, amb l'expresident Jordi Pujol al capdavant. Gabriel Bibiloni, de la Universitat de les Illes Balears, capitaneja un altre acte de record a Pompeu Fabra que se celebrarà diumenge. Són algunes de les perles d'una programació farcida de cursos i activitats culturals, en què destaca un debat sobre la llei del cinema. Hi tindran veu Jaume Roures, director general de Mediapro; Eduard Voltes, secretari de Cultura del govern; Santi Lapeira, de l'Acadèmia del Cinema Català, i el director, productor i exhibidor Fermí Marimon. El cinema Lido, de fet, projectarà demà una de les produccions catalanes més destacades del 2009: La bomba del Liceu, de Carles Balagué.

En l'acte d'inauguració, el vicepresident de l'IEC i exrector de l'UCE, Joandomènec Ros, va posar en relleu l'empresa que suposa impulsar una universitat que no amaga les dificultats econòmiques que pateix i per les quals ha escurçat un dia la seva durada. “L'UCE és important, la gent que la fa, però el projecte és el més important i convé que segueixi endavant”, va reblar.