Hui Bausset fa 100 anys! Recentment, i davant de l'allau de reconeixements rebuts enguany, el professor Bausset ens confessava als amics que l'únic mèrit d'ell en arribar al centenari era no haver-se mort. Doncs no, senyor Bausset! No és eixe l'únic mèrit que vostè té! El seu mèrit és haver-se mantingut fidel a la llengua i al país durant 100 anys.

Els inicis d'aquest compromís fidel es remunten a la infantesa, a l'any 1921, quan és castigat per parlar en valencià a l'Acadèmia Cavanilles de València, on estudiava. Aquella va ser la primera lliçó que esvalota la seua consciència identitària. La segona, l'aprén molt més lluny, tres anys més tard, en 1927, arran del contacte que manté amb uns estudiants bascos mentre estudia farmàcia a Madrid. Gràcies a aquell contacte, Bausset va descobrir la realitat d'una altra llengua, l'eusquera, que com el valencià era trepitjat per la dictadura de Primo de Rivera. Eixa situació d'injustícia tan pregona i el fet de viure lluny de la seua terra mentre estudia la carrera, reforcen el compromís identitari del Bausset que a mitjan 1931 torna a València i s'implica en el valencianisme de República.

La Guerra Civil escapça de soca-rel tot aquest activisme valencianista. Amb 29 anys, Bausset es veu abocat a patir de nou l'actitud repressiva d'una altra dictadura: la del general Franco. Són els anys del retrobament amb Manuel Sanchis Guarner i amb els referents de la nova generació d'intel·lectuals que no han fet la guerra. Entre ells hi ha Fuster, un eixerit xicot de Sueca que Bausset coneix a la pensió on ell resideix i que de seguida esdevé per a Fuster un mestre. El mestre que li descobreix el món del valencianisme cultural i polític de preguerra.

Malgrat l'escàs marge de maniobra que li permet la dictadura franquista, Bausset s'ho apanya per a fer el que pot. Lluny de renunciar a l'acció, Bausset participa en actes destacats com ara la presentació del Diccionari català-valencià-balear a l'Ajuntament de València en 1951 o la famosa campanya Més de 20.000 valencians demanen l'ús del valencià en els actes religiosos, impulsada a partir de 1965 arran del Concili Vaticà II. Des d'un vessant més clandestí, i coincidint amb la seua estada a Tortosa com a professor, Bausset esdevé un propagandista a favor de l'ús de la llengua i d'actituds resistents com ara la que va portar molts catalans a declarar un boicot a La Vanguardia pels atacs del seu director Luis de Galinsoga a l'ús de la llengua en l'homilia. Els pamflets amb què s'apel·lava a aquell boicot al juny de 1959 i la declaració de Jordi Pujol davant del consell de guerra que el va jutjar pels Fets del Palau, ocorreguts al maig de 1960, van ser copiats a màquina per Bausset i distribuïts de nit també per ell mateix pels carrers de València.

Josep Lluís Bausset és un maulet de 100 anys! I el seu mèrit no és sols haver complit 100 anys, sinó haver-los viscut amb una fidelitat insubornable al nostre país! Gràcies senyor Bausset, perquè amb el seu treball de 100 anys, ens ha obert un camí de futur per a cent anys més. Gràcies professor Bausset, pel seu exemple i per la seua trajectòria! Les més sentides gràcies dels qui, amb gratitud i emoció, ens sentim orgullosos de ser deixebles i amics seus!

Per molts anys més, professor Bausset!

Seu i de la pàtria.

* Signen també l'article:

Isabel-Clara Simó (escriptora), Vicent Sanchis (periodista), Joan Francesc Mira (escriptor), Esteban Morcillo (rector de la Universitat de València), Verònica Cantó (secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua), Vicent Pitarch (membre de l'Institut d'Estudis Catalans), Antoni Ferrando (catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València), Eliseu Climent (president d'Acció Cultural del País Valencià), Ester Pinter (periodista), Vicent Partal (director de Vilaweb), Francesc Pérez Moragón (escriptor), Francesc de Paula Burguera (periodista) i 20 signatures més.