A La rumba de Barcelona, Gato Pérez canta un passeig per trenta-quatre barris populars de la ciutat i la seva àrea metropolitana. El primer de la llista ja no existeix, és el Somorrostro. El darrer és Gràcia, “rei de tots dels barris, de la festa i del sabor”, i cada agost s'omple de gent. Dimarts passat, a la plaça del Sol i dins de les festes del barri, el grup Sabor de Gràcia va presentar el concert homenatge 20 x Gato, on versiona vint cançons del músic catalanoargentí coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort.

Javier Patricio Pérez va tenir una trajectòria artística més aviat erràtica i desafortunada. Amb el temps, però, la seva genuïna barreja de ritmes llatins agermanats al voltant de la rumba catalana i les seves lletres de melancolia urbana han acabat esdevenint un model força imitat però encara mai superat. Gato Pérez, a més, va retratar la ciutat com cap altra; a final dels setanta, va fer amb la rumba i Barcelona el que Rubén Blades estava fent els mateixos anys a Nova York amb la salsa.

Entre els diversos ambients barcelonins que el Gato va retratar, viure i cantar hi ha el dels gitanos de Gràcia. I un gitanet que corria aleshores per la plaça del Raspall, Sicus Carbonell, és actualment el líder i cantant de Sabor de Gràcia, així com també va ser l'encarregat de llegir, l'any passat, el pregó de la festa major. El seu cant és més ensucrat i flamenc que el del Gato, que cantava la rumba com qui canta un tango, estripat. Però a pesar de les diferències en la veu, a 20 x Gato, Sicus i companyia han sabut recollir l'aire d'aquelles cançons, a mig camí entre la cançó d'autor i la gresca rumbera. En format acústic, amb dues guitarres, sense palmeros i donant protagonisme a artefactes afrocubans com l'esquellot o el guïro, les cançons manllevades i arranjades per Sabor de Gràcia van sonar riques i plenes de matisos. Pel que fa al repertori, a banda de les composicions més conegudes (Gitanitos y morenos, El ventilador, Rumba dels seixanta), el grup rescata peces menys recordades, com la salsera i llibertària Lo que me da la gana; Granito de sal, una evocació del Paral·lel, i l'antiga faràndula a ritme de bolero i Cha-cha-cha, i La curva del Morrot, descripció d'un dels racons marginals de Barcelona que Sicus Carbonell va cantar en clau intimista acompanyat només de la seva guitarra i percussions.

L'espectacle 20 x Gato es presentarà pròximament en altres escenaris (per les festes de la Mercè es farà a la plaça de Sant Jaume amb músics convidats), però en pocs llocs trobarà l'ambient i la resposta de la gracienca plaça del Sol –durant aquests dies de festa, anomenada Plaça del Folk–, on de sabor de barri en sobrava. A les primeres fileres ballaven gitanes amb llargues cabelleres i enormes arracades. I a tota la plaça, un munt d'empentes, suor i alcohol. Per fer servir una expressió felina: noctàmbuls forçant la màquina.