Barcelona ha deixat de ser aquella ciutat deserta a l'agost, amb les botigues tancades i barrades i els turistes com a amos i senyors dels carrers cèntrics de la ciutat. Cada vegada hi ha més barcelonins que no marxen de vacances – o les fan fora de temporada–, i aprofiten aquests dies de calma per sortir i esbargir-se.

Els promotors culturals han vist la necessitat d'oferir una programació musical interessant per omplir el tradicional buit estiuenc, adreçada bàsicament als ciutadans. És el cas dels concerts de 30 minuts, que van començar com un experiment i han passat a ser tot un fenomen que s'estén a altres gèneres i noves sales.

“Al segle XIX els concerts duraven sis o vuit hores, però això avui dia és impensable, la gent cada dia va més estressada, per això el format de 30 minuts és el que millor s'adapta a l'estil de vida actual”. Joan Mas, l'ideòleg de la proposta i director de la Fundació Mas i Mas, considera que mitja horeta de música en directe cada dia “relaxa i no fa perdre temps”.

La iniciativa va prendre forma a la sala Los Tarantos fa sis anys: “Els turistes no aguantaven concerts llargs de flamenc i vam veure que amb mitja hora en tenien suficient”. Van començar amb tres actuacions al dia, i aquest estiu en fan sis de diàries i gairebé totes estan plenes.

Vist l'èxit, la promotora va traslladar el format a la música clàssica amb un cicle durant el mes d'agost de 30 minuts a la Pedrera, de Caixa Catalunya, que ja va per la quarta temporada. Amb un aforament per a noranta persones, la sala fa el ple gairebé cada dia. Es fan tres actuacions cada dia a un preu de 8 euros (7 en venda anticipada).

“Els concerts de 30 minuts donen moltes possibilitats de canviar de públic i no es fan gens pesats”, opinava Clotilde, una professora de piano, fidel al cicle de la Pedrera, pocs minuts abans d'una actuació, dijous passat. “És una bona oportunitat per a la gent gran, que no té possibilitats de pagar més”, va afegir. “La programació està molt bé i és molt còmode que es faci a la Pedrera, un lloc tan cèntric”, argumentava una altra espectadora, Teresa Rubio, que també assisteix cada estiu.

A l'altra banda del teló, el format de 30 minuts es veu amb altres ulls: “És una experiència molt dura perquè has de dilatar l'esforç en el temps”, explicava la mezzo Inés Moraleda després de la seva actuació a la Pedrera. “El fet que el públic es renovi tota l'estona fa que hagis de trencar el gel cada cop i és molt cansat”. La cantant valora l'espai “meravellós” de la Pedrera, que permet veure la cara del públic, mal que hi troba a faltar un terra de fusta, que milloraria molt l'acústica de la sala. El públic de la Pedrera, que s'ha fidelitzat a aquest format fresc i flexible, demana ara un abonament per poder assistir a tota la temporada.