Tanquen els cinemes d'una sola pantalla (fa poc s'ha acomiadat el Rex), a poc a poc s'imposa la digitalització, les majors segueixen controlant un 70% del mercat i el 3D està revolucionant el panorama de l'exhibició. Però, malgrat això, i malgrat la manca d'ajuts institucionals que no es cansen de denunciar, quatre cinemes del centre de Barcelona continuen oberts i programant cada dia, en un total de nou pantalles, films que sovint s'allunyen dels dos grans sectors de l'exhibició: els grans multisales dels centres comercials, que s'enduen la part més gran del pastís, i els exhibidors independents que estrenen cinema d'autor en VOS.
Els cinemes Méliès, Maldà, Girona i Alexandra demostren, dia rere dia, que un altre cinema encara és possible. Els responsables d'aquestes sales ens parlen de la seva oferta.
ALEXANDRA
Situat a la rambla de Catalunya, el cinema Alexandra programa a les seves cinc sales “cinema i espectacles de teatre diferents” per atreure el públic, segons ens explica el seu responsable, Ramon Colom. Ho fa, a més, amb diferents fórmules: des de l'esmorzar + cinema (per 5,70 €) fins a les sessions de baix cost del migdia (a les 14.00 h, per només 3,50 €). També organitzen sopars i cinefòrums.
Des del 30 de juny, a més, han afegit espectacles de teatre còmic, dansa i música a la sala més gran (de dimarts a diumenge a les 22.00 h). “Ja fa temps que el cinema, tal com tenim entès fins ara, està perdent espectadors –comenta Ramon Colom, que no s'ha de confondre amb el director i presentador de Millennium–. El que intentem amb tot això és fer rendibles aquests locals, que són molt grans i costen de mantenir”. Els espectacles teatrals també els permeten rebaixar la mitjana d'edat dels espectadors: “Al centre el públic de cinema va des de la mitjana edat cap amunt, i amb el teatre volem portar gent més jove i amb esperit diferent”. En cinema, ofereixen “un producte més europeu, que no té res a veure amb les multinacionals”. Cerezos en flor i Vacaciones de Ferragosto són dos títols que hi han tingut èxit.
GIRONA
El cinema Girona, que pren el nom del carrer de l'Eixample on està situat (abans hi havia els Cinemes Lauren i després els Casablanca Gràcia), va iniciar fa tres mesos una nova etapa en què “apostem pel cinema europeu d'autor, de qualitat, i pel cinema familiar”, segons ens comenta la gestora, Lydia Freixes. Això no vol dir que no programin alguns èxits de Hollywood, com Toy story 3, que ara mateix tenen en cartell, i que els permet rendibilitzar la sala de projecció en 3D que acaben d'habilitar. Però es proposen sobretot ser “un cinema de referència per al públic familiar” i també per a la gent que prefereix veure cinema en català: “Sempre que podem, projectem còpies en versió original o doblada al català; hi ha un mercat que ho demana i algú ha d'oferir aquest servei”. De fet, un dels seus grans èxits és justament Viatge màgic a Àfrica, film en 3D dirigit per Jordi Llompart.
El cinema Girona forma part del Circuit Català de Cinema Digital (CCCD, una xarxa de sales digitals estesa per tot Catalunya) i també programa un cop al mes retransmissions en directe en format digital d'alta definició d'òperes, concerts de música clàssica i ballets. Han transmès estrenes de la Scala de Milà i el 13 d'octubre retransmetran en directe el Carmen de Bizet que s'estrena al Liceu. “Funcionen molt bé, aquestes sessions”, assegura Lydia Freixes. També tenen cabuda per a cicles de centres cívics i culturals, la programació d'El documental del mes, festivals o estrenes especials.
MÉLIÈS
El cineasta Carles Balagué gestiona des del desembre del 1996 el cinema Méliès, que originalment tenia “dos objectius concrets”, ens explica, “el cinema de repertori i el cinema més modern i alternatiu”. “Vam importar uns 400 títols –continua–, però amb el pas dels anys el cinema de repertori ha anat baixant, bàsicament per dos motius: per l'oferta de DVD i perquè, a diferència de França i altres països, no tenim suport de les administracions. El cinema clàssic ha esdevingut inviable, i comparats amb París i altres ciutats europees, som la nit i el dia”.
Ara mateix programen “una quota important de cinema català i estrenes que fem directament, o bé que recuperem del cinema Verdi i el programem nosaltres, que som en un altre barri [al carrer Villarroel, a l'Eixample]”. Amb tot, continua sent molt difícil subsistir: superen les pèrdues anuals del cinema Rex, que acaba de tancar, i “no cobro cap sou, he sacrificat tot el que he pogut per tirar endavant”, assegura Carles Balagué. Per si això fos poc, “d'aquí a un any i mig o dos les distribuïdores multinacionals deixaran de distribuir còpies en 35 mm, i digitalitzar una sala costa un mínim de 120.000 €”. Entre els èxits del Méliès destaquen clàssics de Billy Wilder com El gran carnaval o Ariane i el documental de Balagué La Casita Blanca.
Dalmau diu que tenen en ment crear un club, que es dirà Maldà Vintage i lligarà amb el seu esperit de “cinema cinèfil i per a cinèfils”. Una de les idees que tenen és crear una tarifa plana, tot i que “ja veurem com s'aplica”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.