El pensador, filòsof i escriptor Raimon Panikkar i Alemany ha mort aquesta tarda a Barcelona a l'edat de 91 anys.

Nascut a Barcelona el 1918, era fill d'un industrial hindú que va arribar a Espanya el 1916 com a representat d'una empresa alemanya i de mare catalana. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker.

Doctor en químiques i en filosofia per la Universitat de Madrid.

El 1946 és ordenat sacerdot i coneix Josemaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, i passa a formar part de la institució fins que als anys seixanta decideix abandonar-la.

El 1955 viatge per primera vegada a la Índia, on inicià la difusió de doctrines espiritualistes ecumèniques.

Les diferents religions dels seus pares, així com el fet d'haver viscut també a Roma, Estats Units i l'Índia, van afavorir el seu missatge tolerant i el seu defensa de la pau i el consens.

“Me'n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”, acostumava a dir el filòsof en una aplicació pràctica de la seva defensa de la convivència entre religions.

El 1966 va ser nomenat professor de l'Harvard Divinity School, passant 20 anys a cavall entre els Estats Units i Índia.

Entre 1971 i 1978 va impartir classes d'estudis religiosos en la Universitat de Califòrnia, que més tard va crear un guardó amb el seu nom amb el qual cada any es premiava al millor estudiant en filosofia de les religions.

En els seus estudis sempre ha tingut una presència importantíssima la cultura índia, la història i la filosofia de les religions.

El seu pensament és un punt de trobada entre orient i occident. El diàleg entre les diverses realitats com l'hinduisme , el cristianisme i el budisme; o entre la realitat acadèmica i la intel·lectual interdisciplinària; o entre la realitat intercultural i la interreligiosa són sempre presents en tota la seva obra, que està integrada per més de vuitanta llibres.

El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi