L'escriptor Quim Monzó ha presentat avui, sis anys després d'El millor dels mons, un nou llibre de relats, Mil cretins, que neix de la seva experiència d'haver acompanyat els seus pares al tram final de les seves vides.

Monzó ha explicat que aquests dinou contes, que ha dividit en dues parts, són el fruit d'haver passat per "un tràngol personal, durant una dècada, de decadència familiar i d'estar encarat a un món de malaltia crònica, degeneració i mort". Aquesta experiència, que diu haver-li afectat "moltíssim", malgrat haver anat sempre d'"tio xulo", és la mare d'aquests textos, nascuts d'un moment en el qual la qüestió principal de la seva vida era acompanyar els seus pares fins al final, "cosa que ja ha passat".
Amb molts dubtes, com altres vegades davant un nou projecte, va arribar a preguntar-se si les seves històries podrien tenir interès per a la resta de la gent i van haver de ser els seus amics els que el van animar a seguir endavant. Finalment, va posar el fil a l'agulla i ara presenta uns relats que no creu, no obstant això, que formin part del seu llibre més autobiogràfic. "Justament, ha precisat, aquests contes m'han permès veure que tot el que havia escrit fins ara era molt més autobiogràfic del que jo pensava".

Monzó ha explicat que el seu contundent títol Mil cretins neix d'un dels personatges dels seus contes, una dona que parla dels cretins d'un geriàtric. Per a l'escriptor, encara que creu que serà la crítica qui l'acabarà discernint, "aquests cretins poden ser el món en general, perquè la dona que parla de cretins és també ella mateixa una cretina" i ha afegit que aquesta paraula és "un insult sonor, bonic, que acaba en un to alt".

Preguntat sobre com creu que serà la seva vellesa, ha respost que la veu "fatal", encara que espera arribar "amb el cap clar", i ha reflexionat sobre el que ha pogut viure els últims anys amb persones que "estaven malament i no entenien com la vida s'allargava tant".

Monzó no ha amagat que la primera vegada que va entrar en un geriàtric se li va caure l'ànima als peus, "amb aquella olor tan bèstia, diferent de la dels hospitals, tan impactant", tampoc no ha obviat preguntes sobre l'estat de la literatura catalana. Opina que "està aguantant molt bé, però en un país que s'està diluint, com salta a la vista, la literatura podrà aguantar una inèrcia de vint anys i després tururut violes".