Dijous i ahir, a La Planeta, es va poder veure un dels espectacles que encaixa, per característiques de la companyia, en un festival com el Fitag. Global-ika. El juego de los territorios, de la companyia Artefacto, de Trujillo Alto (Puerto Rico), és una crítica sense miraments del sistema capitalista, de la doble moral dels països desenvolupats respecte dels del Tercer Món, de les fòbies de la societat occidental i dels seus trucs per criminalitzar els immigrants titllant-los directament de terroristes i atiant la por i l'odi a la diferència. També és un espectacle de denúncia de les penúries que han de passar els immigrants, de totes les dificultats que implica la decisió de marxar de la llar per cercar un futur millor, i de tot allò que aquests dissortats deixen enrere, a més de córrer el risc de morir en l'intent. Global-ika, que també és un cant a l'indigenisme, situat en el context que li pertoca, no és un gran espectacle, però és digne, fet amb absoluta llibertat, malgrat que té quelcom de pamfletari i les interpretacions són de registres diversos, com és habitual en un grup amateur. Ara bé, la il·lusió i l'entrega hi són ben presents durant tota la funció.

Un bon nivell interpretatiu i molt coratge van mostrar els romanesos Ludic Student Theatre, una companyia d'estudiants universitaris, que també encaixa en el festival, i que van optar per una proposta tan arriscada com sòbria i ben interpretada per Vera Pantea i Alex Epure: Irish poem for violin and soul (adaptació de la peça When de wine is cold, de John Kendrick). Arriscada, perquè es basa, sobretot, en el treball d'actors, amb un escenari absolutament despullat i només amb un munt de papers de diari i una ampolla de vi com a únics elements escenogràfics. Durant 50 minuts, i malgrat l'obstacle de l'idioma, Pantea i Epure van tenir atrapat el públic amb la intensitat de les seves interpretacions, amb la història –llegida prèviament, és clar– d'un home, Martin, que recorda la darrera nit que va passar amb la Catherine, l'amor de la seva vida, en què van parlar de somnis frustrats, de projectes comuns, i del passat de tots dos, de l'alcoholisme de l'exmarit d'ella i la relació complexa i dolorosa amb la seva mare. També de la malaltia, que aquella mateixa nit se l'endurà. L'emoció del drama es va fer present.

De L'estació final, l'espectacle de teatre musical fet expressament per commemorar les deu edicions del festival gironí, només cal dir que avui (19.30 h) és l'última funció al Teatre Municipal, que no se'n tornarà a fer cap més i que tant de bo els participants i implicats en el muntatge en guardin un bon record.

Avui, l'última jornada del Fitag començarà amb un espectacle de carrer, a les escales de Sant Martí (12 h) amb l'actuació de la companyia d'Anglès La Bambolina, que presenta La crisi... quin quadre!. Una hora després Octopus Naïf Teatre tornen a presentar, a la Rambla, Obra social. A la tarda (18 h), a La Planeta, la companyia El Mirall, de Blanes, posarà en escena Híbrid. A la nit, a les 10, comencen simultàniament Storia di tanti (Accademia Dei Riuniti, d'Umbertide, Itàlia), al pati de la Casa de Cultura; Las mujeres de Lorca (Al-Jaleo, de Cadis), al pati de les Magnòlies, i novament Gemma Pèl, (Je m'Appelle Gemma Pèl), a l'Alternatiu. El festival es clourà amb la darrera funció de Como cuando soplas las velas (Enclavados Teatro), al Centre Cultural La Mercè (22.30 h). Pel que fa al Fitag als Municipis, per avui (22 h) només hi ha programada una funció, la de l'espectacle Menú, dels sevillans Porinercia Teatro, a la sala La Societat. Aquest mateix grup repetirà la funció demà a la tarda, al teatre municipal d'Hostalric (19 h).